Deu anys d’un rei sense corona

L’abdicació es va preparar a tres bandes: a la Zarzuela, al Govern i en el PSOE. Joan Carles I ho va comunicar a Rajoy el març del 2014, i un dia després a Alfredo Pérez Rubalcaba, llavors secretari general del PSOE. Rubalcaba va demanar que la llei orgànica que recollia l’abdicació només tingués un article sobre la decisió del Monarca de deixar la direcció de l’Estat i no fes menció a la successió. Així va ser, i les Corts van aprovar la norma.

Accident a Botswana

Abril del 2012. L’accident que va patir Joan Carles I en un viatge de caça a Botswana en el qual es va trencar el maluc va suposar un abans i un després en la imatge del rei. Els assessors del Monarca li van suggerir que demanés perdó. L’accident també va destapar els noms dels acompanyants del Rei en aquella excursió de caça major. En aquella ocasió, la notícia va arribar a través de la premsa estrangera. El diari italià La Stampa va escriure pocs dies després: "A Espanya hi ha dues reines: l’oficial, Sofia, de 73 anys, casada des de 1962 amb el rei Joan Carles, i l’oficiosa, la provocant i rossa princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de 46, separada i amant des de fa quatre anys del sobirà més tombeur de ces femmes d’Europa".

La cacera africana va arribar després d’uns anys en què la imatge de la Zarzuela s’havia deteriorat molt a causa del cas de corrupció protagonitzat pel llavors marit de la seva filla Cristina, Iñaki Urdangarin. L’escàndol va esclatar el 2010. L’exesportista va ser condemnat a sis anys de presó per prevaricació, falsedat en document públic i malversació, entre altres delictes.

Després de l’abdicació i durant cinc anys, Joan Carles I va passar a estar en un segon pla amb una agenda institucional escassa i de perfil baix. El juny del 2019, no obstant, va deixar per complet la representació de la família reial.

El 15 de març del 2020, la Zarzuela va enviar un comunicat per anunciar que Felip VI trencava relacions amb el seu pare i que renunciarà a la seva herència quan mori. Després de dies d’informacions a la premsa suïssa, britànica i espanyola sobre la fosca fortuna de Joan Carles I, Felip VI va admetre que havia sabut que era beneficiari d’una de les fundacions del seu pare un any abans, quan va decidir treure’l de l’agenda institucional.

Joan Carles I va passar gairebé dos anys sense trepitjar Espanya, durant els mesos en què van estar obertes tres investigacions: pel suposat cobrament d’una comissió milionària per la construcció de l’AVE a La Meca, per l’ús de targetes opaques i per un fons al paradís fiscal de Jersey. La carpetada de la fiscalia espanyola (perquè eren delictes que havien prescrit o que no es podien perseguir, per la inviolabilitat de la figura del rei) va arribar el març del 2022.

Espectacle a Sanxenxo

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tres mesos després del tancament de les causes judicials, Joan Carles va decidir visitar Espanya. Era el maig del 2022, havien passat gairebé dos anys des del seu "exili" voluntari. L’ex cap d’Estat va decidir anar a Sanxenxo (Pontevedra) per sortir a navegar. La visita va ser un xou i a la Zarzuela li van demanar més discreció per als propers viatges. Abans de tornar a Abu Dhabi, va passar per Madrid i va estar 11 hores a la Zarzuela. Però Felip VI no va voler oferir cap foto d’aquell històric moment.

Com explica Rafael Spottorno, el cap de la Casa del Rei que va preparar l’abdicació amb Joan Carles I i uns quants col·laboradors més, el moment triat per deixar el tron va ser l’encertat. "¿Es podia haver fet abans? Pot ser, però no estic segur que s’hagués pogut fer després, de la manera com estaven les circumstàncies", apunta.