Els fiscals volen que el TJUE aclareixi si la negociació de l’amnistia va ser lícita

Segons l’opinió dels fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, la norma sortida del Congrés és "arbitrària" i incompatible amb la Constitució i el sistema democràtic, per la qual cosa proposen al Tribunal Suprem que no l’apliqui. En el cas que l’alt tribunal no comparteixi el seu criteri volen que abans consulti amb el TJUE si és compatible amb el tractat de la Unió i la Carta de Drets Fonamentals d’Europa la manera com s’ha negociat l’amnistia amb "qui se’n beneficiarà".

L’informe entregat al fiscal general, Álvaro García Ortiz, inclou la pregunta de si és contrari al dret a la Unió "i en concret al principi de separació de poders i d’igualtat davant la llei, una norma que estableix una amnistia general com a contrapartida perquè un partit polític pugui governar, havent-se negociat per qui se’n beneficiarà, tenint en compte que l’esmentada mesura no s’hauria adoptat en un altre cas, amb una tramitació que no permet obtenir l’opinió d’altres institucions i òrgans de l’Estat, tenint en compte que la norma constitucional prohibeix indults generals, i que no s’ha adoptat cap amnistia des de l’aprovació de la Constitució espanyola".

Per a aquests fiscals, la flamant llei provoca "l’obertura d’espais d’impunitat respecte a delictes de corrupció o terrorisme", que consideren "fenòmens criminals que ataquen greument els fonaments del sistema democràtic", per la qual cosa "no només vulnera valors constitucionals, sinó que xoca frontalment amb la normativa europea, que obre el camí al plantejament de la qüestió prejudicial davant el TJUE, i d’una d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per la inequívoca vulneració de principis, valors i drets constitucionals".

Al llarg de les gairebé 130 pàgines que els fiscals del procés van portar a la primera reunió que García Ortiz està mantenint amb representants del ministeri públic, de cara a coordinar l’actuació del ministeri públic, són constants les crítiques a la norma, que qualifiquen d’"autoamnistia" i de la qual diuen que "no pretén el bé comú". També l’acusen d’incomplir allò recomanat per la Comissió de Venècia "per evitar la situació de crispació i confrontació generada en la societat espanyola", al no ser "producte d’un consens polític àmpliament majoritari".

En aquest sentit argumenten que "en la seva tramitació s’ha optat per una via d’urgència, mirant de sostreure-la al debat assossegat i públic, fins i tot en seu parlamentària, que no és la més apropiada i recomanable per legitimar una norma que afecta principis i valors constitucionals bàsics, i que és absolutament inèdita tenint en compte la transcendència d’aquesta en el context constitucional".

També diuen que la Comissió de Venècia recorda que els criteris per a l’aplicació d’una amnistia "no han de dissenyar-se per cobrir individus específics".

Informe preceptiu

Notícies relacionades

De la pompa del TS al camp de batalla

L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

El baró díscol Emiliano García-Page passa de les paraules als fets. El Govern de Castella-la Manxa demanarà al consell consultiu l’informe preceptiu previ a la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia. Un pas amb què se suma als recursos que ja han anunciat les comunitats governades pel PP.

Malgrat que tots els diputats de la federació socialista que dirigeix van votar a favor de la mesura de gràcia durant la seva tramitació parlamentària, acatant la disciplina de vot del PSOE, ahir va defensar que el seu mandat com a president de Castella-la Manxa és "vetllar pels interessos" de la seva regió i "particularment de les nostres competències".