Javi López: "El problema per a l’oficialitat del català és l’extrema dreta"

¿Què significa l’aprovació de l’amnistia per a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya?

La definitiva normalització social i política a Catalunya i institucional entre Catalunya i la resta d’Espanya. També la condició per obrir una nova etapa després de 10 anys de paràlisis que han permès el gran resultat del PSC en les eleccions del 12 de maig.

¿S’ha aprovat més per necessitat que per convicció?

Ha sigut una mesura coherent amb la política del Govern dels últims cinc anys. Una mesura de gràcia, com els indults, un perdó que és fruit d’un acord polític que resol la crisi institucional i constitucional més important d’Espanya en democràcia. Catalunya li ha donat la raó.

O sigui, que dona per acabat el conflicte territorial.

No el debat sobre la política territorial, però sí l’etapa de confrontació, de xoc de trens i d’unilateralitat per separar-se del conjunt d’Espanya.

¿Puigdemont hauria de poder tornar sense risc que pugui ser detingut?

El que el poder judicial haurà de fer és aplicar la llei d’amnistia, com aplica també totes les altres lleis. És previsible que hi hagi recursos d’inconstitucionalitat o davant la jurisdicció europea, però estem convençuts de la seva constitucionalitat i dels seus estàndards europeus.

¿Fins a quin punt l’Estat té un problema amb el poder judicial si hi ha jutges que es neguen a aplicar l’amnistia?

Els organismes internacionals diuen que Espanya és una democràcia avançada equiparable a les del seu entorn. És perfectible, millorable, i una de les coses que ens ho recorda és el bloqueig que es viu en el Consell General del Poder Judicial des de fa 2.000 dies per part del PP.

En l’anterior legislatura no es va aconseguir ni l’oficialitat del català ni el seu ús a l’Eurocambra perquè faltava un vot per tenir majoria. Si creixen les forces de dretes, ¿no serà encara més difícil aconseguir-ho?

En el cas de l’oficialitat, es requereix unanimitat en el Consell d’Assumptes Generals i els que posen problemes són els governs conservadors i condicionats per l’extrema dreta, com l’escandinau i l’italià. No és casualitat. En el cas del reconeixement i ús a l’Eurocambra, fa falta una majoria de la Mesa. Teníem set vots a favor de 15, cinc d’ells socialistes.

¿Què li fa pensar que l’escenari pugui millorar?

Un escenari pot venir que els liberals vegin minvada aquesta influència i canviïn els equilibris de poder. Cal veure si això passa i el resultat de l’extrema dreta, que és l’amenaça gairebé existencial per a la UE. Esperem continuar amb el cordó sanitari a la Mesa.

Aquest cordó sanitari pot acabar saltant pels aires perquè el PP ja obre la porta a pactes amb l’extrema dreta.

Hi pot haver una aliança estratègica del PP amb Abascal, Le Pen i Meloni, replicant la que s’ha donat en àmbit regional a Espanya. Això mouria el centre de gravetat cap a la dreta a Brussel·les. Poden tornar les retallades i condicionar la política climàtica, energètica, d’indústria, de mobilitat, de vivenda o contra la violència de gènere europea. Que l’extrema dreta hi votés en contra ens faria presoners de la seva influència i probablement acabaria empenyent Europa a la irrellevància internacional.

¿Fins a quin punt l’extrema dreta ha influït ja en l’agenda europea? Per exemple, en el pacte migratori.

Hem aprovat per primera vegada un marc normatiu. Comporta obligacions i responsabilitats en termes d’acollida de refugiats. Hi ha quotes d’acollida, tot i que comparteixo la crítica que es puguin incomplir amb una multa. També s’obliga a respondre en set dies les peticions d’asil. Sens dubte, l’absència d’aquest marc era pitjor per als drets humans.

Però aquesta opció de saltar-se les quotes és per una correlació de forces en la qual influeix l’extrema dreta, ¿no?

Han sigut postures populars i en el Consell hi ha ministres europeus de governs que estan condicionats per l’extrema dreta. Tot i així, hem sigut capaços d’avançar i d’aportar solucions. Però sí, un dels grans problemes de l’extrema dreta no és només la xifra d’escons, sinó la seva capacitat d’intoxicar la conversa pública.

¿S’han de trencar les relacions amb Israel?

S’ha de pressionar més el Govern d’Israel i utilitzar l’eina que tenim, que és l’acord d’associació, que inclou clàusules en aquest sentit. La ruptura diplomàtica amb un altre país no és una pràctica, ni en casos extrems, que es realitzi si volem relacions internacionals.

Notícies relacionades

De la pompa del TS al camp de batalla

L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

¿Ucraïna ha de poder fer ús de les armes occidentals per atacar objectius militars a Rússia?

El secretari general de l’OTAN ha enviat alguns missatges que van en aquest sentit. Ucraïna lluita per la seva subsistència. Els que volen situar la disjuntiva entre la pau i la diplomàcia i l’assistència militar s’equivoquen. La condició per a una negociació diplomàtica i la recerca de la pau és l’assistència militar.