El rei Joan Carles va dubtar 15 mesos si havia d’abdicar o no

Fonts coneixedores de les cavil·lacions de Joan Carles I relaten que el monarca va començar a pensar a abandonar la direcció de l’Estat "a finals del 2012". El mes d’abril d’aquell any es va registrar el primer episodi que va danyar la imatge pública del monarca: l’accident que va tenir a Botswana, en un viatge de caça en què estava acompanyat de la seva amiga alemanya Corinna Larsen. Segons aquestes fonts, l’obligada operació de maluc que li van fer a Madrid va portar la Casa del Rei a decidir que era millor "donar explicacions" del viatge, cosa que, passat el temps, Joan Carles I va lamentar. A més, els dies següents, les informacions sobre la relació íntima amb Larsen es van multiplicar a la premsa italiana i alemanya.

Tot el que tenia relació amb la seva amiga, sumat a la investigació del cas Nóos, que afectava el llavors marit de la seva filla Cristina, Iñaki Urdangarin, així com els problemes de salut que tenia, van portar el Rei a pensar que potser era millor fer un pas enrere i ser més "lliure" i "viure més tranquil". Sentia que el seu deure d’aconseguir un país amb una democràcia plena l’havia complert i ara podia deixar via lliure al seu fill, perquè servís Espanya amb energia renovada.

Segons les converses que mantenia amb els seus amics més pròxims en aquells mesos de dubtes del 2013, hi va haver dos fets que l’animaven a deixar el tron. El primer, que, el gener d’aquell any, la reina Beatriu d’Holanda (74 anys, de la seva quinta) va abdicar en favor del seu fill Guillem (de 45 anys, només un any més gran que Felip). El segon, que al febrer Benet XVI (85 anys) va renunciar al seu pontificat. Era el primer papa que ho feia en sis segles.

"Full de ruta"

Quan, a finals del 2012, Joan Carles I comença a donar voltes a la idea d’abdicar, Spottorno, sabedor d’aquesta inquietud, es posa en marxa i, amb molta reserva i discreció, fa un informe que fonts de l’entorn qualifiquen de "full de ruta". S’hi inclou una anàlisi del que diu la Constitució de la institució monàrquica, s’aborda la possibilitat de redactar una llei orgànica per efectuar el relleu al tron i s’esbossa com seria la nova vida institucional de Joan Carles i lluny del tron.

Aquest document es va guardar en un calaix durant els mesos de reflexió. Just aquesta mateixa setmana a Madrid, en un col·loqui a l’Ateneu amb motiu de l’abdicació, Spottorno va admetre precisament que, abans de la primavera del 2014, Joan Carles "havia tingut titubejos" sobre el seu càrrec i va apuntar que el "tema havia sortit en alguna ocasió" en les seves reunions. Sempre prudent, l’excap de la Casa del Rei no va donar més detalls d’aquella fase i només va insinuar que alguns dies Joan Carles s’aixecava "pessimista" i d’altres se n’oblidava.

En l’acte de l’Ateneu, organitzat per l’Agrupació Sabatini, dedicada a promoure les activitats sobre les monarquies, Spottorno va revelar que, a les raons que van portar Joan Carles a demanar que s’activés l’operació per ser rellevat, es van sumar les enquestes "setmanals" que la Zarzuela encarregava per saber si els espanyols aprovaven la seva gestió. Aquests sondejos, va concretar, van ser especialment dolents per a Joan Carles I en el primer trimestre del 2014, just el contrari del que li passava al seu fill, el Príncep d’Astúries.

Tots aquests assumptes més el context polític –amb unes eleccions europees en què havia irromput Podem; la incògnita de qui rellevaria Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del PSOE, i la tensió a Catalunya, amb el referèndum del 9 de novembre ja convocat– van portar Joan Carles I i els seus assessors a accelerar l’operació. L’últim dia de març, el Rei va comunicar al llavors president del Govern, Mariano Rajoy, la seva decisió i, 24 hores més tard, va fer el mateix amb Rubalcaba. El treball a aquestes tres bandes va ser clau perquè la missió arribés a bon port.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quan els espanyols es van assabentar de la notícia el dia 2, ja estava absolutament tot preparat. Havien sigut centenars les hores de reunions que havien dedicat els treballadors de la Zarzuela; un reduït nombre d’amics de Joan Carles I; Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i Rubalcaba, perquè tot sortís rodat.

El rei abdicat va viure cinc anys i mig en relativa tranquil·litat, fins al març del 2020, quan les informacions sobre la seva fortuna oculta van portar Felip VI a trencar amb ell i va decidir anar-se’n a viure a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units). Aquest és un altre episodi més d’una vida de pel·lícula.