El TS i les cautelars

¿Els magistrats Pablo Llarena i Manuel Marchena derrotaran, com els ha demanat de facto Feijóo, la llei d’amnistia aprovada dijous al Congrés?

El TS i les cautelars

Ernesto Ekaizer

4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

"Confio que la justícia i la UE derrotin aquesta llei arbitrària", va assenyalar ahir el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, després d’una visita a la fàbrica alabesa Aernnova Aeroestructuras, el dia després de l’aprovació de la llei d’amnistia.

Fonts de la sala segona del Tribunal Suprem van assenyalar a EL PERIÓDICO que, una vegada publicada la llei al BOE, cosa que passarà el 10 o 12 de juny, s’obre el procés d’avaluació. "Per determinar si la llei és o no aplicable als fets que es pretén amnistiar, cal escoltar les parts. La presó preventiva [de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig] es va acordar per una interlocutòria judicial i no pot deixar-se sense efecte per una fotocòpia del BOE", va dir aquesta font.

De manera que el plantejament que conté la llei sobre l’aixecament immediat de les mesures cautelars –ordre de detenció nacional contra els tres dirigents apuntats que estan subjectes a la competència de la sala segona del Suprem– una vegada publicada la llei al BOE patirà les dilacions pròpies de la instrucció.

El magistrat Pablo Llarena demanarà informe de la Fiscalia General de l’Estat i donarà un termini perquè les parts personades –advocacia de l’Estat i Vox, que va ser acusació popular en el judici– es pronunciïn. Una vegada completat el procés, el ple de la sala segona deliberarà i votarà. "Tot està en l’aire. Som 15 magistrats", va afegir la font.

L’opinió del fiscal general

Els quatre fiscals –encara que no tots han practicat "tots a l’una"- que van representar el ministeri fiscal en el judici del procés ja tenen l’informe a punt. L’hi han entregat al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que els havia citat per conèixer la seva opinió.

En altres termes, en lloc de donar-los instruccions, com correspondria jeràrquicament, i, per tant, sotmetre’ls –ja que coneix els seus punts de vista radicals– a una eventual desobediència de la posició oficial, García Ortiz els ha deixat campar al seu aire. "Aquests fiscals van ser nomenats pel fiscal general de l’Estat José Manuel Maza. I ja es coneix quines són les seves posicions abans, durant i després del judici del procés. O bé els canvies quan et desobeeixin una sola vegada, cosa que no passaria perquè ja estaven avisats. Però si els deixes que siguin ells els que ensenyin les dents, estàs perdut", va dir una font judicial.

Però és que ara el fiscal general de l’Estat només els ha consultat com veien l’aplicació de l’amnistia quan havia de ser ell qui els expliqués com ho veia i que era el que havien de defensar. "Quan la pasta de dents surt del tub és impossible tornar a posar-la dins", apunta la mateixa font.

El delicte de malversació

Els fiscals plantegen que l’amnistia no es pot aplicar al delicte de malversació perquè la doctrina de la sala segona, al modificar el delicte, ja ha consagrat que no val el criteri que els diners sostrets no han anat a parar a les butxaques dels dirigents independentistes (enriquiment personal). Continuaria sent una desviació de fons per a finalitats il·lícites que afavoriria els partits independentistes i la seva agenda política.

I també perquè –en això es fundaria, per exemple, una qüestió prejudicial al TJUE- afecta els interessos de la UE. A manera d’exemple pedagògic afirmen que si hagués triomfat Puigdemont i s’hauria aconseguit la independència de Catalunya, això derivaria en una reducció molt important d’Espanya als pressupostos de la UE.

La sala segona haurà de debatre primer si considera aplicable l’amnistia al delicte de malversació. I en aquest punt connecta amb l’argument del document ja anticipat pels fiscals, que han arrabassat la iniciativa veient la passivitat del fiscal general. Si, en efecte, la sala segona considera que l’amnistia no es pot aplicar a la malversació, doncs, el delicte continuaria viu i, per tant, no hi hauria raó per aixecar l’ordre.

¿I Marta Rovira?

El cas de Marta Rovira és diferent: no està acusada de malversació i el cas el porta el jutge Manuel García-Castellón, que segurament elevarà una qüestió prejudicial al TJUE pel cas Tsunami Democràtic, que tipifica com a terrorisme. També haurà d’acordar el Suprem sobre la situació de Puigdemont i Wagensberg en el cas de Tsunami.

Si la sala segona, per la seva banda, resoldria elevar qüestió prejudicial sobre aspectes de fons de la llei d’amnistia al TJUE, això derivaria en un aixecament previ de les mesures cautelars (ordres de detenció vigent a Espanya). "Deixar sense efecte les mesures cautelars és ineludible si es decideix elevar una qüestió prejudicial al TJUE. Cap jutge seria capaç de mantenir o acordar una presó preventiva per un fet amnistiat l’aplicació del qual li suscita dubtes que està elevant al TJUE", va dir la font del Suprem consultada.

Si se segueixen totes aquestes pistes, podria arribar-se al fet que el debat en el Suprem serà més sobre la norma de fons –la mateixa llei– i no sobre l’article 4, en què es contempla l’aixecament de les mesures cautelars, "sense perjudici" del plantejament de qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials a la UE.

Notícies relacionades

Fixa’t per on, el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, a Alemanya, va acceptar entregar Puigdemont pel delicte de malversació. Però els magistrats Llarena i Marchena van decidir rebutjar aquesta entrega pel fet que volien jutjar-lo per rebel·lió, un delicte que els jutges alemanys van rebutjar, igual que el de sedició.

Després de perseguir penalment Puigdemont per tot Europa, Llarena i Marchena ara han d’analitzar l’aplicació de l’amnistia.

Temes:

Marta Rovira