Els espanyols veuen positiu ser a la UE amb les actuals competències

Els partidaris de cedir a Brussel·les més autogovern són el doble dels que defensen retallar els poders comunitaris

El PSOE arriba a empatar amb el PP en la recta final de les europees

El PSOE arriba a empatar amb el PP en la recta final de les europees

2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

Especialista en Visualització de la informació, dades, mapes, diagrames... Noves narratives

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Unes eleccions europees solen ser terreny propici per expressar la desafecció en forma de vot protesta i d’abstenció. Però, malgrat el desinterès amb què de vegades s’observa la tasca de la Unió Europea, la majoria d’espanyols avalen tant la pertinença al club comunitari com les competències que gestiona Brussel·les. De fet, hi ha més ciutadans partidaris d’incrementar l’autogovern europeu que els que volen retallar-lo.

L’Enquesta Política d’Espanya del GESOP per a Prensa Ibérica reflecteix que dos de cada tres espanyols (64,5%) creuen que formar part de la UE és positiu per als interessos d’Espanya, una percepció compartida pels diferents segments de població i electorats de manera transversal. Només el 9% dels ciutadans consideren negatiu pertànyer a la UE i el 21,4% no es pronuncia al respecte.

Una dada a tenir en compte és que el percentatge de persones que tenen una opinió negativa de la UE entre les franges d’edat més joves és més del doble que el percentatge entre les franges de la gent més grans. La meitat dels espanyols de 18 a 29 anys avalen la pertinença a la UE, però aquest percentatge supera el 60% en la resta edats. Per comunitats autònomes, l’europeisme és majoritari en totes, amb més o menys intensitat. A Catalunya, per exemple, es queda en el 55%, quan en la resta supera de llarg el 60%, perquè hi ha un alt percentatge de catalans (28,5%) que creuen que pertànyer a la UE no és positiu ni negatiu.

Per electorats, l’europeisme cala amb força entre els votants del PSOE (78,8%), el PP (67,5%) i Sumar (71,3%), i és menor en ERC (57,2%) i Junts (52,7%). Per contra, només el 43,8% dels simpatitzants de Vox veuen positiu ser a la UE, el 36,4% no ho considera ni positiu ni negatiu i el 18,2% pensa que és negatiu.

En paral·lel, la majoria dels espanyols (43,8%) advoquen perquè la UE mantingui el nivell actual de competències. Això sí, els que voldrien cedir a Brussel·les més autogovern (30%) dupliquen els que preferirien retallar-lo (15,3%). En aquest cas, els menors de 45 anys es mostren més reticents a l’increment de competències i entre un 23% i un 26% defensen que hauria de tenir-ne menys. En canvi, un de cada tres adults de 45 anys aposten per donar-li més sobirania.

Entre els votants de Vox i els electors que en les eleccions europees formen la coalició Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu i BNG) és on hi ha més partidaris de reduir les competències comunitàries, tot i que en cap electorat són majoritaris. Entre els votants del PSOE i del PP, més d’un 30% defensa cedir més autogovern, una proporció que s’amplia entre els simpatitzants de Junts.

Per autonomies, la majoria segueixen l’estela de la mitjana estatal. On hi ha més partidaris de cedir més competències és a Castella-la Manxa, Galícia i les Canàries, i on hi ha més proclius a reduir-les és a Catalunya i al País Valencià.

Empresa responsable: GESOP.

Tècnica d’investigació: Entrevistes telefòniques.

Àmbit d’estudi: Espanya.

Població: Majors d’edat amb dret a vot.

Mostra: 1.013 entrevistes.

Tipus de mostreig: Proporcional per comunitat autònoma i dimensió de municipi. Selecció de la persona a entrevistar segons quotes croades de sexe i edat.

Notícies relacionades

Marge d’error: ± 3,10% sota el supòsit de m.a.s. en universos infinits, màxima indeterminació estadística (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95%.

Treball de camp: Del 27 al 31 de maig de 2024.

Temes:

Ciutadans PSOE Vox