Els incentius del suport a Sánchez

La llei d’amnistia ja és una realitat parlamentària, però la seva aplicació està en mans del que decideixin els jutges. Catalunya tanca així l’etapa del referèndum de l’1-O amb un independentisme sense nord que assenyala al referèndum mentre mira de recompondre’s després del revés a les urnes. Ja no sumen majoria i Salvador Illa pot convertir-se en president. Si els magistrats interpreten la norma seguint l’esperit del legislador, Carles Puigdemont podrà tornar a Catalunya sense ser detingut i Oriol Junqueras podrà tornar a ser candidat. El que no està clar és quan. I, amb tot, Pedro Sánchez ja ha pagat el deute per la seva investidura. ¿I ara què? ¿Quins incentius tenen ERC i Junts per continuar sostenint el seu mandat?

La unitat independentista

Els dos partits independentistes s’emplacen a recuperar la unitat estratègica, però no perquè hagin firmat la pau, sinó perquè Illa és qui té més números de convertir-se en president. Assumeixen que el resultat del 12 de maig i la possible pèrdua del comandament de la Generalitat els resta la legitimitat sobre la qual havien construït totes les seves demandes al Congrés, per la qual cosa negocien per evitar perdre una quota de poder: la Mesa del Parlament.

La jugada passa perquè Junts i la CUP, amb el concurs dels Comuns, aixequin un candidat republicà que doni pas a Puigdemont com a primer postulant a la investidura. No ho aconseguirà perquè requereix l’abstenció del PSC, però amb aquesta carambola Junts tindrà l’aparador institucional per exhibir la tornada del seu líder moral, Esquerra no podrà ser assenyalada com a "traïdora" pels sectors més irredempts de l’independentisme i l’òrgan rector serà una mena de contrapoder a una presidència d’una Generalitat socialista.

La crisi en ERC

En el PSC es proposen convèncer els republicans que ells també poden donar-los el seu lloc a la Mesa i que està a la seva mà evitar una repetició electoral. Compten amb el reconeixement dels Comuns per aconseguir-ho. I és que, en el fons, també està en joc la governabilitat, perquè Illa requerirà el suport parlamentari d’Esquerra per sobreviure en minoria. No obstant, ERC s’exhibeix desacomplexada, amb la crisi oberta després de la ruptura del tàndem entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, i diu que no té por de repetir els comicis, però això dependrà de la decisió d’unes bases que esperen ser aprovades pels seus dirigents.

En les files socialistes són conscients que la negociació passa per Ginebra, sense que això suposi perdre el fil d’interlocució amb Junqueras. Rovira lidera l’aparell del partit i pilotarà la negociació mentre decideix qui és el millor candidat per plantar cara a l’encara president de la formació pel control del quarter general. La relació entre els dos líders és crítica: l’elecció de l’equip negociador va generar tensions (finalment Junqueras va aconseguir incloure el seu home de confiança, Oriol López), però també com publicitar el rèdit de la llei d’amnistia i com difondre les decisions.

L’avanç electoral

ERC i Junts continuaran competint en el Congrés, però abans han de resoldre l’escenari a Catalunya per no entregar a Illa, si és president, triomfs que ells hagin aconseguit. El cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, anima ja un avanç electoral de les generals perquè Sánchez pot convocar eleccions des del 29 de maig, un any després de la dissolució de les Corts, passat el termini que marca la llei, però el cap del Govern només obeeix als seus càlculs i té enquestes favorables sobre el 9 de juny, així que haurà d’atendre els moviments dels seus socis i esperar almenys fins que constati si Illa ocupa la Generalitat.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El seu as a la màniga per aconseguir els Pressupostos pot ser un retoc en la llei d’amnistia perquè es pugui aplicar malgrat els jutges que en discrepin. Si no aconsegueix tirar endavant els comptes, el terreny de joc es complica. ERC i Junts estan disposats a situar el referèndum i el finançament en l’equació, però no els interessa que una cita amb les urnes propiciï un govern de PP i Vox.

En el tauler català, és cert que Puigdemont podria treure partit del seu particular duel amb Illa, però en el camp estatal arriscaria la influència que té sobre el PSOE. L’espai de negociació a Suïssa estaria en perill i l’estratègia postconvergent de tornar al carril del pragmatisme només hauria aconseguit una amnistia que els republicans ja havien exigit. Esquerra necessita temps per reordenar-se i una campanya electoral podria ser demolidora. Encara hi ha temps i, per ara, ningú amenaça.