Gibraltar, pendent del seu futur

Part del futur de 300.000 persones (270.000 andalusos del Camp de Gibraltar i 30.000 llanitos) es decideix en unes converses secretes entre el Regne Unit i la Unió Europea, per mandat d’Espanya. Serà la Comissió Europea que sorgeixi de les eleccions del 9 de juny la que hagi de continuar un procés de negociació que fa més de dos anys que està en marxa i continua encallat.

A continuació, el Parlament elegit l’haurà de ratificar. Depenent del format de l’acord, podria haver de ser aprovat també pels parlaments nacionals. Hi ha centenars de punts conflictius per definir, però la idea és fer caure la Reixa de separació perquè els treballadors, els turistes, els empresaris i les mercaderies puguin fluir.

S’ha de pactar com es faran els controls d’entrades al port i l’aeròdrom de Gibraltar, que es vol compartir. I acostar-se en una sèrie de qüestions com les pensions que cobren els treballadors espanyols a Gibraltar, el tractament dels residus o els impostos que es pagaran als comerços de la zona. Però l’anunci d’eleccions anticipades al Regne Unit ha posat en perill l’acord avançat en aquests dos anys de negociacions, del qual es va arribar a dir que només li faltaven les comes i els punts. Aquests són els punts clau de les negociacions del tractat:

Vista aèria del conflicte.

Gibraltar són moltes coses alhora. És el conflicte diplomàtic més llarg encara vigent entre Espanya i el Regne Unit. És una base militar on es proveeixen de carburant, es rearmen i es reparen els vaixells britànics de la Royal Navy, inclosos submarins nuclears. Ha sigut històricament un paradís fiscal, amb més empreses que persones i despatxos d’advocats que ajuden a amagar patrimonis de dubtosa procedència. És un centre de contraban de tabac. També és una ciutat molt rica que atrau grans empreses tecnològiques de joc online, una zona de pesca en disputa i una font d’ocupació per a 15.000 residents a la limítrofa comarca gaditana del Camp de Gibraltar. I és, abans que res, una zona de sobirania disputada. Un territori per descolonitzar, segons les Nacions Unides. I per a part de la classe política espanyola és un territori estratègic robat per "la Pèrfida Albión" fa tres segles.

La Nit de Cap d’Any del 2020, Espanya i el Regne Unit van arribar a un acord pel qual es definia com encaixaria la colònia després del Brexit. Era només el primer pas, les línies generals. El Govern socialista va encarregar a la Comissió Europea que negociés de part seva un text destinat a la creació d’una "zona de prosperitat compartida".

El tractat ha de resoldre assumptes complicats com la Reixa, que es vol eliminar per permetre el trànsit fluid. Els controls de persones i mercaderies s’haurien de realitzar llavors al port i l’aeroport, però Gibraltar rebutja que hi hagi agents de frontera espanyols al seu territori. Al port atraquen submarins nuclears, per a irritació d’Espanya, i es reparen vaixells de guerra. També es reproveeixen de míssils que ningú sap d’on surten (probablement de les entranyes del Penyal). Respecte a les aigües que l’envolten, Espanya no les va entregar al Tractat d’Utrecht i les reclama, però Gibraltar diu que són seves. En aquestes aigües hi ha xocs entre patrulleres dels dos costats i pescadors espanyols denuncien que pateixen assetjament. Mario Saavedra / Madrid

La ‘zona de prosperitat compartida’.

A La Línea de la Concepción feia anys que no hi havia una botiga de records. En una ciutat amb més d’un 35% d’atur i que cada dia topa amb titulars sobre el tràfic d’haixix, presumir era un verb gairebé desterrat per al ciutadà mitjà (una altra cosa és l’exhibició del luxe que practiquen els clans de la droga a les xarxes socials, és clar). Però fa unes setmanes, en un dels seus carrers, ha obert una d’aquestes botiguetes de tasses i imants de nevera que reprodueixen els racons més pintorescos d’aquest municipi gadità. Una anècdota que descriu un estat d’ànim en una terra vigilada per aquesta imponent mola de pedra calcària que és el Penyal.

Per contra, l’èxit de la colònia britànica rau a haver-se convertit des d’antic, més que en un souvenir, en una joia amb llegendes i ombres. Per als inversors és atractiva des del punt de vista fiscal –no hi ha impostos o són molt baixos–, plena ocupació, una renda mitjana de 90.000 euros i un dinamisme empresarial gràcies al joc online, les finances, el turisme i la construcció, sectors que mantenen els 15.400 treballadors transfronterers que creuen la Reixa, 11.000 espanyols, la majoria residents de La Línea. El pulmó laboral del Penyal és vital.

D’un temps ençà, les coses han canviat. No en el fons –l’atur continua alt i la renda mitjana no arriba als 11.000 euros– però hi ha cert optimisme. Ha influït la potent personalitat de Juan Franco, l’alcalde més votat d’Espanya, que, en el seu tercer mandat i amb un partit independent, continua sent un martell piló per reclamar atenció de les administracions en un territori estigmatitzat. Va demanar fa anys ser ciutat autònoma, com Ceuta i Melilla, i un règim fiscal especial, però va topar amb el no del Govern.

La sensació ara és que l’acord suposaria arribar a aquesta "zona de prosperitat compartida" amb què tots els actors en les negociacions han batejat l’espai de creixement econòmic a què s’aspira a arribar amb la demolició de la frontera. En teoria, es mantindrien els llocs de treball transfronterers, s’incentivaria l’arribada a La Línea d’aquestes empreses que, en un istme de poc més de set quilòmetres quadrats, no caben a la colònia (un nombre que varia segons la font: el Penyal diu que té 18.000 societats davant les 30.000 que estima Espanya) i s’anirien equilibrant les rendes dels dos territoris.

Davant aquesta visió hi ha la d’altres alcaldes de la comarca, del PP, i la Junta d’Andalusia, temorosos que la demolició de la Reixa suposi que Gibraltar acabi de fagocitar l’economia de la zona. Sense controls fronterers, ¿qui vigilarà el tràfic de mercaderies o de productes com el tabac?, ¿com es blindarà l’activitat del Port d’Algesires davant la competència del de Gibraltar? Patricia Godino / La Línea

L’avAnç electoral amenaça l’acord.

La celebració d’eleccions anticipades el 4 de juliol al Regne Unit ha posat en dubte la possibilitat d’aconseguir un acord sobre Gibraltar a curt termini. Per ara, el Govern britànic s’ha limitat a dir que "continua treballant colze a colze amb el Govern de Gibraltar i manté el seu compromís per tancar un acord que beneficiï Gibraltar, els seus ciutadans i la seva economia", segons un portaveu del Ministeri d’Exteriors. La convocatòria electoral no impedeix continuar amb les negociacions a nivell tècnic però sí que impossibilitarà la ratificació del possible tractat entre el Regne Unit i la UE fins a la formació del nou Parlament.

És poc probable que el primer ministre, Rishi Sunak, opti per anunciar canvis significatius en aquesta matèria davant el risc d’endinsar-se en les divisions internes en el seu partit en plena campanya electoral. Membres de l’ala dura dels conservadors han mostrat el seu rebuig a la incorporació del Penyal a l’espai Schengen i al mercat únic, així com a l’eliminació de la Reixa i el trasllat dels controls fronterers al port i a l’aeroport, controlats per les autoritats gibraltarenyes i per Frontex. Unes mesures que, asseguren, suposarien un atac contra la sobirania britànica al territori d’ultramar.

El ministre d’Exteriors, David Cameron, ha mirat de tranquil·litzar els seus assegurant que la sobirania sobre el Penyal no es veurà afectada. Però ha insistit que aquestes negociacions responen a la voluntat del poble gibraltareny. El Partit Laborista ha mostrat el seu suport al Govern en aquesta matèria i ha insistit en la importància de respectar la voluntat del poble de Gibraltar, que va votar de manera aclaparadora contra el Brexit amb un 95% dels vots. "Recolzem Gibraltar i el seu Govern en les negociacions actuals i en la defensa de la seva sobirania i la seva autodeterminació. Creiem que es pot aconseguir un acord que beneficiï Gibraltar, Espanya, el Regne Unit i la UE i aquest acord sembla tangiblement a prop", va assegurar el portaveu laborista d’assumptes europeus, Stephen Doughty, a GBC News al gener. Lucas Font / Londres

Un procés de ratificació ple d’incògnites.

Fa dos anys i mig que van arrencar les negociacions entre la UE i el Regne Unit sobre l’estatus que tindrà Gibraltar amb el club després del Brexit i malgrat l’optimisme de les últimes setmanes, el contingut de l’acord continua sent un misteri –no ha transcendit cap text– no és clar el procediment de ratificació que haurà de seguir el possible tractat ni quan s’aprovarà.

"El procés, inclosa la firma i el tipus d’adopció, dependrà del contingut de l’acord i, per tant, només es podrà decidir una vegada que l’acord sigui definitiu", s’escuden a la Comissió Europea sobre una negociació que lidera l’eslovac Maros Sefcovic sota el més absolut secretisme, al contrari del que va passar durant la negociació del protocol per a Irlanda i Irlanda del Nord. Si el nou tractat es troba sota les competències exclusives de la UE, la ratificació per part del Consell –on hi ha representats els 27 estats membre– només requerirà el consentiment previ del Parlament Europeu, que pot aprovar o rebutjar el text, però no esmenar-lo. Però si l’acord afecta competències compartides –els anomenats acords mixtos– la ratificació hauria de produir-se tant a nivell europeu com a nivell nacional. A part del ple de l’Eurocambra, també haurien de votar els parlaments nacionals, que podria retardar l’aprovació i dificultar el procés.

Quant als terminis, l’objectiu inicial era aconseguir tancar l’acord abans de les eleccions europees, una possibilitat que s’ha desinflat i que, amb la convocatòria de les eleccions al Regne Unit, sembla més complicada. "Volem avançar ràpidament i, si pot ser, concloure al més aviat possible les negociacions i l’acord pendent, que ens interessa a tots", es limitava a dir el negociador en cap de la UE després de l’última reunió celebrada al maig amb els ministres d’Exteriors d’Espanya i el Regne Unit, José Manuel Albares i David Cameron, i el ministre principal de Gibraltar, Fabián Picardo. Tant Londres com Madrid veuen l’acord "a prop", tot i que després de 20 rondes de negociació continuen sense posar data. Silvia Martínez / Brussel·les

El joc de pilota diplomàtic.

Gibraltar és una ferida oberta en l’orgull nacional espanyol. Un irritant diplomàtic com pocs d’altres. Franco va decidir tancar la Reixa com a represàlia entre el 1969 i el 1982. Va tallar les línies de telèfon i també va aïllar la colònia per aire, cosa que es va mantenir en vigor en les dècades posteriors. Volia aïllar Gibraltar, i ho va aconseguir.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aznar va estar molt a prop de consumar un acord de sobirania compartida. Després de mantenir converses secretes, es va acabar anunciant que Espanya i el Regne Unit havien acordat compartir la sobirania del territori, sempre que Gibraltar ho consentís. Però va ser rebutjat en referèndum. Zapatero va intentar aconseguir un acord de convivència amb el Fòrum Tripartit: sobirania compartida de l’aeroport, relaxació dels controls, pensions... Fins i tot es va obrir un Institut Cervantes a la colònia. També va descarrilar.

Des del 2021 hi ha hagut dues dotzenes de rondes oficials de negociació i centenars de reunions tècniques per elaborar un tractat que promet ser ampli, complex i delicat políticament. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va anunciar el desembre del 2022 que Espanya ja havia fet la seva proposta i que la "pilota era a la teulada" del Regne Unit. Londres ho veu més aviat com un joc de tennis, on cal respondre a cada aspecte concret. En l’última reunió d’alt nivell, entre ministres d’Exteriors i amb el vicepresident, Albares va assegurar que ara la pilota havia baixat de la teulada "a la sala de reunions". Joc net. Però aquella reunió també va fracassar. L’acord segueix en l’aire. M. S. / Madrid