L’obsessió impositiva de Yolanda Díaz

1
Es llegeix en minuts
Yolanda Díaz antes de un acto en el que participa hoy jueves

Yolanda Díaz antes de un acto en el que participa hoy jueves

Les excentricitats de Yolanda Díaz van camí de convertir-se en un multiplicador més de la fuga de vots cap a la ultradreta, que creix a Espanya segons l’última enquesta d’EL PERIÓDICO i que no només es nodreix dels descontentaments amb el PP. El populisme de la líder de Sumar, a la qual el PSOE de Pedro Sánchez arrabassa avui més votants que al febrer, i la seva obsessió per la pressió impositiva més gran irrita bona part de les rendes mitjanes i altes. Aquestes rendes eleven la seva sintonia amb el populisme de l’altre extrem, el que representen els antiimpostos Abascal, Milei o Trump.

Tot els val abans que una vicepresidenta del Govern que dissabte va insistir a crear un nou impost específic per a les grans empreses de la distribució. Elles "es forren", mentre les famílies no poden pagar la cistella d’anar a comprar. Aquest gravamen antiinflació només tirarà endavant si es dona suport a Sumar, va dir Díaz, el partit que ara té la fidelitat de vot més baixa de totes les forces polítiques.

Notícies relacionades

La també ministra de Treball faria bé de recordar que els marges de les empreses de la distribució ja estan sota la lupa d’organismes oficials com el Ministeri d’Economia i el Banc d’Espanya, entre altres. L’últim Observatori de marges empresarials, publicat a l’abril per Economia, l’Agència Tributària i el Banc d’Espanya i referit al segon semestre del 2023, constata que els marges sobre vendes "en el comerç d’aliments acumulen dos anys de descensos" consecutius. Passa el contrari amb l’agricultura, amb uns beneficis que augmenten durant el semestre.

Díaz coneix aquestes xifres, per la qual cosa fa estrany la seva insistència a elevar la fiscalitat. La seva posició només pot ser un intent de frenar la fugida d’uns votants que ja han comprovat que Sumar no aconsegueix tirar endavant les seves promeses encara que governi amb els socialistes. Per això Díaz s’equivoca a l’insistir en una acció que, de retruc, pot elevar l’atractiu de la ultradreta per als antiimpostos.