El PP i el PSOE empaten recorrent a l’amnistia i Palestina

Empat entre el PP i el PSOE en les eleccions europees, i avenç de les dretes en una eventual repetició de les eleccions legislatives, en què podrien obtenir majoria absoluta. Aquests són els dos principals resultats que dona l’enquesta electoral que publiquem avui. Segons el sondeig, el Partit Popular passaria d’un 20% a un 32% del vot, aquest 9 de juny. Una millora que és el resultat de l’absorció del vot de Ciutadans, ja que Vox també creix i passa del 6% al 8% del vot, i S‘ha Acabat la Festa, nova formació populista, podria obtenir dos eurodiputats. El PSOE resistiria millor del que deien les enquestes fa unes setmanes. Perdrien només un punt, de manera que els dos principals partits empatarien, amb una forquilla d’entre 21 i 22 diputats al Parlament d’Estrasburg. Sumar i Podem es repartirien els vots que va tenir Sumar el 2019, l’esquerra nacionalista tornaria a treure tres escons, i la formació que lidera Carles Puigdemont en perdria un.

L’enquesta permet intuir l’origen de l’avenç del PP i el de la resiliència del PSOE. Efectivament, preguntats sobre l’amnistia, el 60% dels ciutadans espanyols s’hi pronuncien en contra, cosa que explica que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, faci d’això un cavall de batalla de les eleccions, per molt que tinguin un caràcter supranacional. Encara que la diferència entre els que estan en contra de l’amnistia i els que hi estan a favor hagi disminuït, els populars segueixen denunciant-la per desgastar el vot socialista. Una cosa semblant passa, en un sentit contrari, amb l’estratègia de Pedro Sánchez de fer del reconeixement de Palestina una de les seves principals cartes electorals sabent que un 57% dels espanyols hi dona suport. Sánchez, que torna a ser el president preferit dels espanyols, parla de Gaza en tots els mítings, intentant posar en un compromís un Feijóo preocupat per la proximitat entre Santiago Abascal i Benjamin Netanyahu.

No s’hauria d’objectar res a la decisió d’utilitzar aquestes eleccions per seguir dirimint els temes que centren la vida política espanyola. Passa a tots els països, tot i que aquí ve reforçada per l’extrema polarització. No obstant, hi pot haver el risc que aquesta nacionalització d’unes eleccions destinades a elegir 62 eurodiputats es faci en detriment de qüestions que seran fonamentals en el pròxim Parlament europeu. L’agenda europea dels pròxims anys inclou reptes determinants per a la vida quotidiana dels espanyols. El subministrament d’energia, la crisi del camp, la caiguda de la competitivitat, la gestió de la intel·ligència artificial o la política migratòria són temes d’una enorme transcendència. Per no parlar de l’agressió russa a Ucraïna, els efectes del canvi climàtic o la situació al Pròxim Orient. En conseqüència, no seria bo que, mentre els analistes insisteixen que el 9 de juny està en joc el futur del projecte europeu, a Espanya anéssim a votar com si es tractés d’una segona ronda de les legislatives que ja van tenir lloc fa menys d’un any.