El control de l’agenda
Una persona lee la última edición en papel del BOE, en diciembre de 2008. /
La immediatesa és una de les senyes d’identitat de l’era digital. Tot sembla fresc i improvisat però en realitat és envasat i precuinat. Dues preguntes ens assalten aquests dies: ¿Per què el Govern espanyol no publica en el BOE la llei d’amnistia aprovada pel Congrés el 30 de maig? ¿Per què un jutge fa públic que citarà a declarar la dona del president del Govern central el 5 de juliol quan falta gairebé un mes? La comunicació política se sustenta ara en el que els tècnics anomenen storytelling, que no és res més que un contacontes en anglès. La dilatació en la publicació de la llei impedeix una exhibició extrema de triomfalisme dels independentistes durant la campanya de les eleccions europees. Alhora que l’anunci de la citació de la dona de Sánchez mira de provocar la seva "fallida" com ell mateix ha reconegut.
Del que no s’adonen els politòlegs és que aquest tipus d’estratagemes no fan res més que evidenciar l’onanisme de la política, el seu allunyament dels problemes quotidians de la gent, i és que el seu dia a dia no depèn ni de la llei d’amnistia, ni de la fallida del president ni de la fantasiosa moció de censura que han atribuït a Feijóo. I l’onanisme dels partits convencionals es converteix en la metxa en la qual s’encén el populisme, sigui el de la dreta o el de l’esquerra o el d’un mer oportunista com Alvise. Aquest onanisme és molt més perjudicial que les pantalles tan injuriades a partir d’una fake news com una casa de pagès segons la qual els capitostos de les plataformes de Silicon Valley han deixat els seus fills sense mòbil perquè saben tots els mals que comporta.
Com enyorem els boomers aquelles tedioses campanyes electorals en què cada partit publicava una proposta diària i no ens calia mirar el BOE o fer un cop d’ull a les citacions judicials. Abandonar la política deliberativa i substituir-la per la desqualificació i l’exabrupte és molt pitjor que informar-se a TikTok.
