El Govern activa els seus lletrats per aplicar ja l’amnistia

Una vegada aprovada l’amnistia, ara el repte que té l’independentisme català és que s’apliqui en tots els casos que podrien beneficiar-se de la llei. És per això que el Govern ha donat ordres als seus serveis jurídics perquè impulsin les accions necessàries als jutjats perquè aquesta amnistia s’apliqui amb "la màxima rapidesa". La Generalitat pren aquesta decisió perquè tem que una part del poder judicial posi traves a l’aplicació de la norma. Per exemple, els fiscals del procés ja han dit que no veuen amnistiables ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras pel delicte de malversació.

El que faran els advocats del Govern és presentar instàncies en totes les causes en les quals la Generalitat ja estigui personada sol·licitant que s’apliqui aquesta amnistia. Són causes amb sentència condemnatòria ferma o no; causes en les quals el judici ja s’hagi fet però no hi hagi sentència, i causes en les quals encara no s’hagi arribat a judici. L’objectiu: que tots els potencials beneficiats per l’amnistia vegin com se’ls aplica la llei sense demora.

La Generalitat també ofereix "assistència" a tots els treballadors públics i a tots els seus càrrecs institucionals, actuals o del passat, per assistir-los en aquesta aplicació de l’amnistia. Això va des de consellers com Natàlia Garriga i Meritxell Serret a anteriors membres del Gabinet, com l’expresident Artur Mas, que encara té una causa oberta al Tribunal de Comptes. També alts càrrecs i treballadors de l’administració.

La portaveu del Govern en funcions, Patrícia Plaja, va recordar ahir que la llei aprovada pel Congrés dona dos mesos de marge per aplicar-se, per la qual cosa va defensar que ha de tenir una aplicació "urgent" en tots els casos. No obstant, també hi ha la possibilitat que certs jutges i fiscals defensin que la llei no és aplicable en el seu cas. Aquí és on s’entaularà la batalla per a l’aplicació efectiva de la normativa.

‘Llei mordassa’

La llei d’amnistia no només obligarà jutges i fiscals a moure fitxa, sinó també la mateixa Generalitat. Plaja va exposar que, en virtut de la norma, el Govern haurà de revisar almenys 100.000 multes que es van posar al seu dia en manifestacions vinculades amb l’1 d’octubre del 2017 i amb les protestes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. Són multes vinculades amb l’aplicació de la llei mordassa.

Per continuar amb l’exemple, el Govern promet actuar "sense demora", però no es fixa terminis ni quantitats a tornar.

La Generalitat no és l’únic actor polític que ja s’ha mobilitzat perquè s’apliqui l’amnistia. En la mateixa línia també ha actuat Òmnium Cultural, que dilluns va anunciar la creació d’una sindicatura que batallarà "cas a cas". Esquerra, per la seva banda, va comunicar ahir que els seus advocats ja estan preparant les peticions perquè se’n puguin beneficiar tots els membres del partit afectats per la llei.

A esquerra i dreta

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Els 135 escons de l’hemicicle del Parlament tornaran a dividir-se en funció de l’eix esquerra-dreta, després que des del 2015 l’independentisme copés una de les dues meitats i l’altra fos per als partidaris de la unitat d’Espanya.

La Mesa del Parlament ha elaborat una proposta de distribució dels escons a partir del que han plantejat els grups parlamentaris, tot i que segueix a l’espera del vistiplau definitiu. Així, a la meitat esquerra s’ubicaran PSC-Units (42 diputats), ERC (20), Comuns Sumar (6) i la CUP (4). Les files de la part dreta correspondran a Junts (35), el PPC (15), Vox (11) i Aliança Catalana (2).