Toni Comín: "L’Estat ha de condicionar les votacions a la UE al català"

Volem tornar juntament amb el president Carles Puigdemont i el conseller Lluís Puig per expressar que és la conseqüència d’una gran victòria de la democràcia. Hem aconseguit que l’Estat rectifiqui i volem que la tornada sigui un homenatge als exiliats del 1939. No és comparable, però sí que hi ha continuïtat. Hem sigut víctimes dels hereus del franquisme.

¿Tem ser detingut?

A hores d’ara ja no tenim por de res. No ho podem descartar, però el problema serà més per a Espanya que per a nosaltres.

Sense la presó i els indults, ¿hauria sigut possible l’amnistia?

No veig quina és la relació. En un cas, l’Estat perdona; i en l’altre, demana perdó. L’amnistia ha arribat quan els vots de Junts han sigut necessaris. I des de l’exili hem preparat el terreny amb les batalles judicials europees. Puigdemont ha preparat la jugada i ha passat la pilota, i els diputats han marcat el gol.

¿La Mesa del Parlament ha de ser independentista?

D’aquesta qüestió n’han de parlar els responsables de la negociació.

¿Qui ha de ser el primer candidat a la investidura: Salvador Illa o Puigdemont?

És un escenari sense majories absolutes, però qui té més suports és Puigdemont. L’independentisme en suma 59 i l’unionisme progressista –si és que es pot considerar el PSC progressista–, 48. L’alternativa és una repetició electoral. No és el que convé al país, tot i que tampoc m’amoïna gaire.

Qui té la clau és ERC, que podria investir Illa. ¿No?

No, és el PSOE. El més conseqüent amb l’esperit de l’acord de Brussel·les és investir Puigdemont. Per al PSOE, el més intel·ligent és complir els acords. No hi ha cap clàusula, però seria el coherent.

¿En quin sentit?

L’acord de Brussel·les vol trobar una sortida al conflicte de l’Estat amb Catalunya i només es pot resoldre des del reconeixement del dret a l’autodeterminació. Una investidura d’Illa amb un Parlament amb majoria unionista acabarà comportant un procés de desconstrucció nacional. Si el president és Puigdemont, hi haurà progressos segur i la legislatura tindrà l’estabilitat garantida. Si no, no.

Si Illa arriba a un acord amb ERC i Comuns. ¿Què faran?

S’haurà de discutir i decidir.

Al Parlament no hi ha tampoc una majoria a favor del referèndum.

El referèndum no depèn de si uns partits hi estan a favor o en contra, depèn del dret internacional. Segons les enquestes, hi ha majoria. I si el PSOE acaba entenent que és l’única sortida democràtica possible, entenc que el PSC ho respectarà.

¿Junts ha continuat negociant amb el PSOE en període electoral?

Els compromisos es compleixen pels dos costats, amb la periodicitat prevista i amb el mediador.

¿Quins són els principals objectius de Junts en aquestes eleccions europees?

Defensar els interessos de tots els ciutadans de Catalunya –com el corredor mediterrani, l’agricultura, els Erasmus per a joves i les beques Horitzó 2020–, i participar en els grans debats a Europa dels pròxims, com la lluita contra el canvi climàtic o la reforma institucional de la UE. Ens juguem la prosperitat d’Europa en la competició geopolítica que tenim amb la Xina i els Estats Units. El tema és qui lidera la revolució industrial del segle XXI. I d’això depèn que Europa continuï sent una regió pròspera o entri en decadència, per la qual cosa es necessita que la UE dobli el seu pressupost, de l’1% al 2% del PIB. Cal anar al Parlament Europeu amb visió d’Estat.

¿L’oficialitat del català serà una realitat en aquesta nova legislatura?

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Vull pensar que sí, perquè mai abans havíem avançat tant. El Govern espanyol mai havia presentat la proposta formalment, mai s’havia deixat assessorar directament per Junts i mai havia rebutjat la posició dels serveis jurídics del Consell quan diuen que perquè el català sigui llengua oficial, cal reformar els tractats. Doncs no, no hi ha cap impediment legal, és polític. Continuarem pressionant el Govern perquè posi en marxa tots els seus recursos diplomàtics.

¿Què vol dir?

Doncs que quan hi hagi negociacions importants a la UE en les quals altres estats necessitin el vot d’Espanya, el Govern digui "la meva condició és l’oficialitat del català".