La campanya europea més disputada marca un plebiscit Sánchez-Feijóo

El Govern també va aprovar el reconeixement de l’Estat palestí i dijous va ser el primer país d’Occident a afegir-se al procés del Tribunal Internacional de Justícia contra Israel per la guerra a Gaza. Enmig es va aprovar definitivament la llei d’amnistia i el PP va tornar a onejar la bandera que ha protagonitzat mesos de dura oposició i que des de fa setmanes havia quedat en un segon pla. Que el Govern hagi evitat publicar-la al BOE abans dels comicis també ha donat ales als populars per posar davant el mirall l’única llei que va concitar el suport de tots els seus socis. I malgrat tot ha sigut la imputació de la dona del president del Govern central per corrupció en el sector privat i tràfic d’influències el que, fora de qualsevol dubte, ha acaparat la conversa pública.

El PP ho va esprémer fins a l’últim minut, convençut que, amb independència del recorregut judicial, és "un escàndol inaudit" que una investigació en aquests termes hagi arribat a la Moncloa després que Begoña Gómez recomanés per carta una empresa que va resultar adjudicatària de concursos públics. El PSOE va passar al contraatac i el que semblava un assumpte de debilitat va acabar convertint-se en una arma electoral per al president, que no només va escriure la seva segona carta a la ciutadania assenyalant el jutge del cas, sinó que va exhibir el suport a la seva dona en un míting aquesta mateixa setmana. Els socialistes, de fet, creuen que el cas mobilitzarà els seus per visibilitzar una "basta estratègia" en contra seu.

Segona volta

Amb tot, el que va començar sent un plebiscit del PP contra Sánchez, fonamentalment per les aliances amb els independentistes i la mateixa amnistia, ha acabat sent una segona volta de les generals per als dos grans líders. Un plebiscit per a tots dos. La campanya europea s’ha convertit en una prova de foc tant per a Sánchez com per a Feijóo. I mentre que el líder conservador ha moderat les expectatives –partien d’un clar avantatge a les enquestes excepte el CIS, que donava com a guanyador el PSOE– apel·lant als seus electorals per evitar "l’empat", els socialistes s’han anat envalentint fins al punt d’assegurar que poden guanyar aquestes eleccions després d’una "remuntada". Que la lectura demà a la nit serà nacional ja ningú ho dubta. Tot i que més enllà del que passi el 9J, l’altre gran assumpte d’incertesa per a la legislatura és, en realitat, en la governabilitat de Catalunya.

La importància d’aquests comicis per legitimar a les urnes el full de ruta del Govern central després dels seus pactes d’investidura queda patent en com el PSOE va forçar la seva maquinària en la recta final de campanya. Una successió de cops d’efecte, sobretot des que va prendre una nova deriva el cas Begoña Gómez, i l’anunci sobre el Tribunal Internacional. De fet, confien a donar la volta al plebiscit perquè el que es deslegitimi a les urnes sigui l’estratègia de l’oposició i el lideratge de Feijóo.

"Les eleccions europees són un plebiscit per a Feijóo", assegurava en les últimes hores la candidata del PSOE, Teresa Ribera, sumada al clima de "remuntada". Un objectiu per al qual els socialistes miren de concentrar el vot progressista, acaparant banderes com les de la causa palestina o dibuixant aquests comicis amb la dicotomia de PSOE o ultradreta.

Els socialistes van mirar en el tancament de la campanya d’empènyer a la mobilització, clau en totes les eleccions i més encara en unes on tradicionalment la participació no supera el 50% i s’imposa el vot de càstig al partit al Govern. Les apel·lacions als indecisos d’última hora, especialment als joves i lesdones, van ser constants sempre des de la por de la pèrdua de drets que vinculen les formacions conservadores.

Agafar oxigen

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El PSOE busca doblegar el braç a l’oposició o, almenys, agafar oxigen en una legislatura que no acaba d’estabilitzar-se. El reforç a les urnes els permetria encarar amb més garanties les negociacions clau de la legislatura que s’acumulen per després del 9J. Els Pressupostos seran la principal carpeta a abordar ja que el Ministeri d’Hisenda vol accelerar a l’espera d’una investidura al Parlament de Catalunya. La relació entre els socis, amb Sumar optant per marcar més perfil propi davant la competició de Podem, és un altre dels assumptes pendents, així com el paquet de mesures en regeneració democràtica i la perenne negociació per desbloquejar el CGPJ.

El missatge de Feijóo, en canvi, va anar en la direcció oposada. "No caure en els errors del passat", diuen a Génova, i també públicament ho va fer Isabel Díaz Ayuso, per evitar la frustració que van viure en les generals de juliol. "No donem res per fet. No votar el PP és votar Sánchez. No hi ha cap altra opció", va repetir Feijóo al llarg del dia d’ahir, amb la clara intenció d’unificar el vot de la dreta sota les seves sigles. No només per evitar el creixement de Vox (que ho farà), sinó conscient que el vot dispersat dificulta un marge sòlid sobre els socialistes.