El debat electoral a nou de RTVE es converteix en un tots contra Ribera

El format a nou, així mateix, tampoc va ajudar al contrast de propostes, amb els candidats més centrats a marcar perfil contra els competidors directes del seu bloc ideològic i a polaritzar amb els del contrari a través de monòlegs que a contrastar propostes dels seus programes per a la pròxima legislatura al Parlament Europeu.

A l’esquerra, tant la candidata de Sumar, Estrella Galán, com la de Podem, Irene Montero, van agitar la condemna del genocidi a Gaza davant una candidata socialista que no es va atrevir a arribar a tant. "Vull demanar una condemna ferma pel genocidi que està patint Palestina", va defensar Galán sense obtenir resposta de la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera. En fiscalitat i agenda verda també va marcar distàncies amb els socialistes per anar més enllà.

Montero, vestida amb una kufiya palestina, va criticar fins i tot per insuficient la intervenció d’Espanya en el procés contra Israel al Tribunal Internacional. Per això va desafiar la cap de llista dels socialistes a respondre si considerava o no un genocidi el que està passant a Gaza. Ribera es va negar a respondre, es va limitar a defensar que Espanya "és al costat correcte de la història" i, sobretot, va centrar el seu discurs a acusar el PP dels seus pactes amb Vox per acabar de "convertir-se en ultradreta".

La cap de llista dels socialistes va aconseguir ocupar un lloc central en el debat, sent objecte dels atacs a dreta i esquerra, i visibilitzant-se així com la principal competidora en uns comicis que els populars han volgut plantejar com un plebiscit.

A la dreta, el candidat de Vox, Jorge Buxadé, va tractar de marcar perfil davant el PP, al qual va acusar de "votar el mateix el 90% de les vegades" al Parlament Europeu i no ser prou durs en els seus atacs als independentistes, principalment Junts. "Fa falta un vot patriòtic molt fort per portar Puigdemont", va reclamar.

La candidata popular, Dolors Montserrat, va mirar de minimitzar els cara a cara amb Buxadé i buscar-los amb Ribera. Des de l’economia, la regulació migratòria i la fiscalitat o per capgirar la seva denúncia de la màquina del fang: "Notícia enganyosa és mentir als espanyols" per pactar l’amnistia "amb algú que té llaços amb Putin".

En matèria d’immigració, la candidata popular va ser contundent defensant l’"expulsió" de la UE "d’aquell que vingui a delinquir". Jordi Cañas, de Ciutadans, es va esforçar en va per portar el debat als "problemes reals" dels espanyols.

"Catalunya, Estat de la UE"

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Entre ERC i Junts hi va haver guant blanc fins a l’equador del debat. La cap de llista d’Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu, BNG, Més), Diana Ribas, va competir amb els postconvergents desplegant un discurs més identitari que social, des de la seva proposta estrella de defensar el dret d’autodeterminació a la UE fins a l’ús del català com a llengua oficial. Ribas també va aprofitar els impostos per marcar distàncies amb Junts i, sobretot, en matèria d’immigració. "En temes d’immigració i asil no ens trobareu al vostre costat, no el compartim en absolut", va remarcar la candidata republicana.

Els postconvergents van estar representats pel número tres de la llista, Aleix Sarri, al no poder acudir per estar fugit de la justícia el seu candidat, Toni Comín. Sarri va defensar l’Europa "del Tribunal de Drets Humans, no la de Llarena", i l’aspiració a convertir Catalunya en un nou membre de la UE com a Estat independent.