La percepció de la parcialitat

No obstant, els temps han canviat també per a la justícia. L’amplitud de fonts informatives auspiciada per la potència de la digitalització ha alterat un món que es tenia molt protegit, però que cada dia és vist més com un actor que pren partit que com el sustentador de la balança que el representa amb els ulls embenats. És clar que hi ha de tot, perquè la collita és abundant, però el paper atribuït a alguns togats en posicions destacades de l’escalafó judicial i les fixacions d’altres instructors, que semblen perseguir els seus objectius per trobar les raons somiejades que no necessàriament ocorregudes, posa en alarma el sistema que durant massa temps no va poder, no va voler o no va saber fixar tècnicament la seva tercera pota.

Per la seva banda, les associacions professionals incideixen en el paisatge responent clarament a perfils ideològics legítims, però que contribueixen a la descripció partidista dels seients ocupats al Consell General del Poder Judicial segons el color atribuït i que tant fingeixen disgustar-los, quan es fa. Sempre és més fàcil fixar-se en el dit que assenyala la lluna que resoldre una crisi sense precedents, que ha deixat de ser notícia per fatiga.

L’òrgan de govern dels jutges es reunirà dilluns en convocatòria extraordinària per analitzar algunes manifestacions públiques "que puguin afectar la independència judicial". En la causa, un nom de dona, Begoña Gómez. En la queixa, el seu marit, Pedro Sánchez. En el rerefons, l’instructor que la investiga.

Juan Carlos Peinado García (27 de setembre de 1954), reservat i perseverant, és dels jutges que continuen parlant a través dels seus escrits. I se li entén tot. Al cúmul d’algunes polèmiques decisions que inclouen un ampli ventall de casos, acaba d’afegir la providència que justifica la citació com a investigada de la dona del president –i convertida en icona socialista– en la recta final de la campanya electoral. Argumenta l’instructor Peinado que "ni a la Constitució Espanyola ni en cap altra llei que reguli els processos judicials" es contempla que això no es pugui fer abans d’uns comicis.

Persistent

Notícies relacionades

El Suprem arxiva l’últim intent del jutge Aguirre d’imputar Puigdemont per la trama russa del procés

L’Audiència Nacional dona carpetada definitiva a Tsunami Democràtic: «Els investigats no van tenir oportunitat efectiva de defensar-se»

L’opositor persistent des dels vint-i-cinc anys que va veure com l’èxit se li resistia va demostrar, no obstant, una tenacitat a prova de decepcions, fins a accedir a la judicatura als quaranta. És aquell mateix afany el que ajuda a entendre que s’hagi convertit en el magistrat que ha alterat el tauler polític espanyol. Oblidant, això sí, que hi ha un document del CGPJ del 2016 sobre Principis d’ètica judicial que parla de "vetllar pel manteniment d’imparcialitat, en coherència amb el caràcter essencial que la imparcialitat té per a l’exercici de la jurisdicció".

Ho recorda el seu col·lega Ignacio González Vega: el jutge no només ha de ser imparcial, sinó que també ho ha de semblar. Adaptació del Tribunal Europeu de Drets Humans del proverbi espanyol de la dona del Cèsar. Doncs ni una cosa, ni l’altra.