Catalunya arriba al 9J pendent de si caldrà repetir les autonòmiques

Davant aquest escenari, el resultat electoral d’aquest diumenge servirà més per consolidar posicions que per decantar balances. I és que la principal incògnita serà el nivell de participació. Les europees solen despertar poc entusiasme en els catalans, si bé és cert que el precedent més recent, el del 2019, va registrar una participació històrica d’un 60,93% per la coincidència amb les municipals i pel duel Puigdemont-Junqueras, després de les dades del 2014 (46,18%), 2009 (36,94%) i 2004 (39,80%).

A un sospir

Junts va guanyar les eleccions fa cinc anys amb prop del milió de vots, i el PSC va quedar en segon lloc amb ERC trepitjant-li els talons a 32.700 paperetes de distància. El tauler català és totalment diferent ara, sense líders a la presó i amb una amnistia aprovada, però a més amb un retrocés electoral de l’independentisme en totes les conteses i amb una pujada del PP a compte de la desaparició de Cs, pel que els socialistes es preparen per registrar un altre triomf a Catalunya, encadenant així el cinquè consecutiu sota la batuta d’Illa. El pols entre ERC i Junts es manté i s’exhibeix, després d’una campanya en què s’han disputat ser la força d’obediència catalana i retraient-se les aliances europees, ja que Esquerra es presenta amb EH Bildu i el BNG i que JxCat no té família a què afegir-se. Es pot fer una lectura enverinada de la seva particular batalla perquè si bé Junts pot tornar a quedar per davant d’Esquerra a Catalunya, és previsible que els republicans es beneficiïn de l’estrebada dels seus socis de papereta i avancin a la postconvergència en el còmput global, al votar en circumscripció única.

Coses de casa

L’amnistia no ha capitalitzat el debat, però ha servit com a palanca de polarització entre partidaris i detractors. Els reptes europeus han quedat relegats a l’agenda pel debat de la possible moció de censura del PP amb la invitació a Junts a participar en l’equació i per la citació judicial a la dona de Sánchez, Begoña Gómez, fet que ha permès als postconvergents tenir el focus al fer equilibris sobre futurs pactes amb el PP i redirigint l’atenció als triomfs sostrets al PSOE a canvi dels seus vots.

Els partits catalans coincideixen a indicar que els catalans decidiran la seva papereta per la política domèstica, i que, en realitat, bona part de la lectura de l’escrutini serà en clau interna. És a dir, Esquerra valorarà la seva posició respecte a Junts en plena convulsió en el partit, ja que Junqueras deixarà la presidència demà per mirar de recuperar-la en el congrés del 30 de novembre, i la postconvergència comprovarà si ha aconseguit mantenir l’efecte Puigdemont. L’empenta socialista es fia a l’auge de l’extrema dreta.

Les caramboles

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Els partits han anat negociant aquests dies la Mesa del Parlament, els pactes de la qual deslliguen de la investidura, tot i que al PSC fa setmanes que tracen l’arquitectura d’un possible Consell Executiu i els seus candidats a quedar-se amb les carteres. Abans hauran de convèncer ERC, que des de Ginebra traça la seva pròpia estratègia sent festejada també pels Comuns. Així que per molt que l’independentisme aconsegueixi la presidència de la Cambra catalana, no per això s’ha de pressuposar que Illa no aconseguirà ser president.

Les caramboles sobre la Mesa que neix demà són diverses: un acord independentista amb els Comuns, que els morats s’inclinin pel PSC i ERC, que els socialistes pactin amb el PP a canvi d’un lloc; o que cadascú es voti a si mateix, cosa que deixaria l’òrgan rector amb la representació que els van atorgar els catalans. De la seva composició dependrà el candidat a intentar ser president, però només dels pactes sortirà la seva investidura. O tornar a votar.