Que passin les següents eleccions

Espanya tanca avui un cicle de quatre eleccions en quatre mesos amb la sensació que se’n pot obrir un altre sense solució de continuïtat. El PSOE i el PP s’han encarregat d’impregnar en l’ambient que Sánchez o Feijóo poden caure demà o que si els socialistes perden, la moció de censura o unes altres eleccions generals seran més a prop.

Espanya tanca avui un cicle de quatre eleccions en tan sols quatre mesos. El que no sabem és si n’obrirà un altre sense solució de continuïtat. Aquestes últimes dues setmanes han demostrat per enèsima vegada que tota campanya en aquest país té aroma d’eleccions generals, per més que s’elegeixin regidors, presidents autonòmics o eurodiputats. El PSOE i el PP s’han encarregat d’impregnar en l’ambient la sensació que Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo poden caure dilluns o que si els socialistes perden, la moció de censura o unes noves eleccions generals seran més a prop. Res d’això té per què passar, però tampoc ningú s’atreveix a fer pronòstics amb un tauler polític tan inestable i volàtil. Així que s’escampa el temor que aquest 9 de juny no sigui l’última vegada que votarem aquest any.

¿Generals?

Apuntin-se la data del 4 d’agost. Si el PSOE perd i Sánchez recorre dilluns al mateix cop d’efecte de l’any passat, les generals tocarien el primer diumenge d’agost. Recordin que el president ara ja pot convocar-les quan vulgui. Però si Sánchez va necessitar cinc dies per decidir si volia dimitir quan van imputar la seva dona, ara que ja està citada davant el jutge ha garantit en una altra carta que el seu propòsit de seguir a la Moncloa "és més ferm que mai". Certa és l’aurèola electoral de la qual gaudeix el líder dels socialistes en les situacions límit, però les europees tenen fama de premonitòries: el partit que les guanya venç també en les generals posteriors. En els anys 1994 i 2009, amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, respectivament, el PP va guanyar les eleccions europees dos anys abans de descavalcar el PSOE del Govern.

Amb tot, si Sánchez vol esfullar la margarida de l’avanç electoral, la xifra més determinant de l’escrutini after hours (no hi haurà resultats oficials fins a les 23.00 hores) serà la suma dels blocs d’esquerra i dreta. En les generals del 2023, el PP i Vox van arribar al 45,4%, i el PSOE i Sumar es van quedar en el 44%. L’última enquesta del GESOP per a Prensa Ibérica col·locava les dretes (inclòs el partit d’Alvise i Ciutadans) en el 44,7% en les europees i el 45,3% en les generals. Les esquerres (inclòs Podem) es quedaven en el 41,7% en les europees i el 41,6% en les eleccions generals. Si aquestes diferències es confirmen a les urnes, Pedro Sánchez s’arriscaria molt més que fa un any si està temptat de prémer el botó nuclear i convocar la ciutadania a les urnes.

Les enquestes i les prediccions d’EL PERIÓDICO s’han mostrat aquesta vegada més estables que altres ocasions al regir-se les europees per circumscripció única. Els sondejos de la primera setmana de campanya mostraven com el PSOE anava reduint l’avantatge fins a una situació d’empat tècnic. Però les prediccions de la segona setmana, després de la citació judicial a Begoña Gómez, han frenat l’ascens socialista i han deixat la diferència amb els populars en els 5 punts i 3 escons. Mitjanes i prediccions, amb l’excepció (que confirma la regla) del CIS, situen el PP en els 23 escons i el PSOE, en els 20. Quan van començar a publicar-se sondejos de les europees, l’avantatge del PP duplicava l’actual.

¿Catalanes?

On sí que es parla d’una possible repetició electoral és a Catalunya. En aquest cas seria a l’octubre si s’esgoten els terminis que es posaran a córrer aquest dilluns amb la constitució del Parlament. Com era d’esperar, ningú ha volgut dir cap paraula sobre les negociacions de la Mesa per evitar aliances contraproduents abans d’unes eleccions. Així que el PSC continua esperant que ERC trobi la sortida més honrosa del laberint en el qual va entrar el 12 de maig: assumir l’erosió d’ajudar-los o afrontar el perill d’una nova patacada electoral. Els socialistes i Junts han festejat els republicans amb la presidència del Parlament, un lloc clau que els donaria el poder de postular el candidat a la investidura.

En cas d’ostentar-la, per exemple, ERC podria deixar passar primer Carles Puigdemont per recolzar la seva elecció, condemnada al fracàs malgrat que Junts alimenti la possibilitat d’una inversemblant abstenció del PSC. Esquerra podria passar llavors el torn a Salvador Illa i, frustrada l’opció d’un president independentista, podria justificar el seu suport per evitar unes noves eleccions. Però no oblidem que l’última paraula la tindran les bases del partit. La dada definitiva per aclarir la disjuntiva interna pot ser el percentatge que els republicans obtinguin a les europees, és a dir, si milloren o empitjoren el 13,65% de Pere Aragonès fa tot just un mes.

Notícies relacionades

¿Les dues alhora?

Filant molt prim (i posant a prova la paciència dels votants), Sánchez pot jugar una altra carta: fer coincidir les generals amb la hipotètica repetició electoral catalana. Els riscos que hem analitzat abans serien els mateixos, però alguns esdeveniments dels mesos vinents poden influir en els seus plans de futur. Per exemple, l’esdevenir de la investigació judicial a la seva dona, els primers efectes de la llei d’amnistia i la possibilitat real que, segons com evolucioni la investidura a Catalunya, ERC i Junts canviïn d’actitud al Congrés dels Diputats i facin impossible negociar els Pressupostos vinents.

Temes:

Eleccions

Inicia sessió 0 Comentaris

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia