PlebiscIlla

Somnia Alberto Núñez Feijoo cada nit amb Pedro Sánchez? O té pesadIllas? I si s’equivoca de plebiscit? Potser el problema no el té tant amb Sánchez com amb Illa, Salvador Illa.

Notícies relacionades

El Govern aprovarà un suplement de crèdit de 2.100 milions per garantir-se l'estabilitat sense pressupostos

L’ex secretària general del PP Dolores de Cospedal: «Jo no he impulsat cap operació Catalunya, que és una ficció»

Trontolla la socialdemocràcia a tota Europa, tret d’Espanya, és a dir: Catalunya. El PSC va a totes les eleccions com el Madrid a la Champions. Va guanyar les catalanes el 2021, municipals i generals el 2023, altre cop catalanes el 2024 i a les europees s’ha disparat nou punts, i ha posat dos dígits de distància amb tots els seus competidors. Tot sense ni agafar aire i sense excuses: l’amnistia ja se sabia abans d’anar a votar, els casos Koldo i Begoña ja se sabien abans d’anar a votar. Fins i tot que Carles Puigdemont no torna (com a president, si més no) se sabia abans d’anar a votar. Aquest dilluns quan constitueixin el Parlament, els que han d’entomar el senglar del vot dels absents decidiran si val la pena arriscar-se a necessitar ració doble d’amnistia per a parar una "mesa antirrepresiva" que als seus caps els sonarà a glòria. Però al Tribunal Constitucional no i a les urnes tampoc. El votant independentista n’està fart i també es pot quedar a casa si tant entre tots el maregen.

Junts s’ensorra a les europees, ERC també, però ho dissimula millor gràcies a les seves aliances (algunes taules de diàleg funcionen), ras i curt es consolida el canvi de cicle i de majories. El món d’ahir ja no hi és. Adeu, Ciutadans. Hola, Alvise. Un Vox tècnicament impossible a Catalunya, o això deien, aguanta tots els cordons sanitaris i tots els intents del PP de bloquejar-li la pubertat. Dolors Montserrat i Montserrat triplica resultats a casa seva, i això és un gran què, per molt que vinguessin de molt avall. Però és que el seu hàndicap no era tant això, com que a la setena de Génova segueixin més obsedits amb Sánchez i Puigdemont que no pas amb qui de debò els trenca la girada: Illa. Potser d’ell depèn tot. I quan dic tot, vull dir tot. Sense imaginació, no hi ha poder.