El PP guanya per la mínima i Sánchez allunya el perill de la legislatura

Passades les nou del matí, Sánchez va acudir a votar i va utilitzar la mà esquerra, malgrat ser dretà, per ficar el sobre amb la papereta del PSOE a l’urna. No va ser una elecció casual. El president del Govern ha acollit amb orgull el presumpte insult d’"esquerrà", que utilitza per atacar el progressisme Javier Milei, president de l’Argentina, que es va convertir en protagonista de l’inici de la campanya a l’Eurocambra després de dir "corrupta" a Begoña Gómez, la dona de Sánchez, durant un míting de Vox. Així que el líder del PSOE va demanar divendres als seus simpatitzants que votessin amb l’esquerra.

En una cuidada coreografia, gairebé tots els ministres i dirigents del partit van complir la directriu. També Gómez, que va votar just després del seu marit. Imputada per corrupció i tràfic d’influències, dins d’un procés que suscita molts dubtes entre els especialistes, ella ha tingut gairebé tant pes com ell en aquestes dues setmanes. Sobretot, després que el jutge Juan Carlos Peinado decidís anunciar que l’havia cridat per declarar el 5 de juliol. El moviment, trencant el costum de no difondre aquest tipus de cites en plena campanya i quan a Peinado encara li falten per obtenir testimonis i té sobre la seva taula un informe de la Guàrdia Civil que no aprecia cap indici de delicte, va servir als socialistes per tornar a denunciar la suposada "màquina del fang" que intenta prendre el poder per mètodes aliens a les urnes.

Va fer efecte. En una convocatòria amb una participació del 49%, tan baixa com és habitual en totes les europees (el 2019 va ser del 60,7%, però en aquella ocasió van coincidir amb les municipals i autonòmiques), la llista del PSOE, encapçalada per Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, va obtenir un escó menys que fa cinc anys. Però el partit continua fort. L’amnistia, el gran cavall de batalla del PP contra Sánchez, no li passa factura.

"Assistim a la carta de defunció del PSOE per l’ambició d’un home", va dir Feijóo el 30 de maig al Congrés, durant el debat per a l’aprovació definitiva de la llei que regula la mesura de gràcia. El líder del PP havia plantejat les eleccions europees, les primeres d’àmbit nacional des de la carpetada judicial al procés pactat pels socialistes amb ERC i Junts per garantir-se el seu suport a la investidura de Sánchez, com un "plebiscit" sobre el president. Els conservadors anhelaven una victòria inapel·lable, amb una diferència d’almenys vuit punts, que reforcés la seva tesi que la coalició de PSOE i Sumar està en caiguda lliure i no li queda més remei que dissoldre la legislatura i convocar eleccions.

Com a les generals de fa poc menys d’un any, les expectatives creades van tornar a deixar Feijóo en un lloc complicat. A diferència del PSOE, els populars van anar de més a menys, i van acabar la campanya llançant estranys missatges que sonaven a una bena preventiva sobre la ferida imminent.

Adeu, Ciutadans

No obstant, al final van aconseguir aglutinar gairebé tot l’antic vot de Ciutadans, que no va obtenir cap representació a Estrasburg, i van quedar per davant del PSOE amb més claredat de la qual reflectien els últims sondejos, aconseguint 10 escons més que el 2019.

Alhora, van veure com al flanc de l’extrema dreta, que el president dels populars anhela tornar a aglutinar sota el paraigua del PP, sorgeix un nou competidor. L’agitador ultra i difusor de notícies falses Alvise Pérez va ser la principal revelació, mentre Vox, amb sis seients a l’Eurocambra, va doblar els seus resultats anteriors i continua sense donar signes de flaquejar.

Els socialistes assenyalaven en els últims dies, capgirant la idea de plebiscit, que el líder del PP podia caure si no obtenia una diferència àmplia amb el PSOE. Però d’acord amb els resultats, s’allunya la possibilitat d’un sotrac com el que va forçar la dimissió de Pablo Casado.

A l’espera del que passi a Catalunya (avui es tria la Mesa del Parlament), la legislatura espanyola tampoc s’encamina al col·lapse. Però els comicis d’ahir van emetre inquietants senyals per a l’esquerra. Sumar va obtenir un resultat molt modest (3 escons) i va quedar només lleugerament per davant de Podem (2), endinsant-se en la imatge de crisi que planeja sobre la formació de Yolanda Díaz.

Dic davant la dreta

El PSOE ja comptava amb un desenllaç d’aquest tipus. En unes eleccions com les europees, on l’equilibri entre blocs té molta menys importància que a les generals, els socialistes es van presentar com l’únic dic davant la dreta i l’extrema dreta.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Els col·laboradors de Sánchez es preparen ara per accelerar una agenda legislativa que no ha acabat de desenganxar, llastada per la successió de comicis en l’últim semestre: gallegues, basques, catalanes i europees. El Govern té a la recambra ambicioses mesures. De la reducció de la jornada laboral (una iniciativa que capitalitzarà Díaz des del Ministeri de Treball) a l’ofensiva per la "regeneració democràtica" que va anunciar Sánchez després de reflexionar durant cinc dies i reposar-se de la investigació a la seva dona, passant per la més important de totes: els pressupostos.

L’Executiu necessita ERC i Junts, però a la Moncloa es mostren optimistes. Si Salvador Illa aconsegueix la investidura com a president de la Generalitat, el president tindrà davant seu un escenari més desembarassat del que s’anticipava fa només uns mesos. El plebiscit de les europees va acabar amb Sánchez i Feijóo dempeus.