El PPE venç a l’Eurocambra i els europeistes resisteixen l’auge ultra

Segons l’agregació de dades difosa pel Parlament Europeu, el PPE aconseguiria 191 escons, 14 més que a l’actual hemicicle i es consolidaria com la primera força en unes eleccions en les quals estaven cridats a les urnes 360 milions d’electors, 26 milions joves de 16 i 17 anys que en alguns casos –com a Bèlgica o Alemanya– votaven per primera vegada. Com a segona força se situaria de nou el grup S&D, tot i que amb 135 escons, 4 menys que aquesta legislatura. Mantindrien, de moment, la tercera posició, els liberals de Renovar Europa amb 83 escons, tot i que amb un fort retrocés respecte als 102 aquests últims cinc anys. La participació, del 51%, supera "lleugerament" la del 2019 i és vista a l’Eurocambra com "un senyal positiu per a la democràcia europea", va dir ahir el portaveu Jaume Duch.

Conservadors i reformistes

A més del PPE, l’únic dels tres partits de la gran coalició que augmenta escons, també sortirien reforçats els dos partits situats més a la seva dreta: els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on s’asseuen la formació Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, Vox o el partit polonès Llei i Justícia (PiS), que se situarien en quart lloc amb 71 escons, i l’extrema dreta d’Identitat i Democràcia (ID), en cinquè lloc amb 57 escons. Aquest últim és el grup en el qual s’asseuen el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, que va aconseguir arrasar en els comicis a França; el PVV holandès de Geert Wilders, que tot i que va ser segon va poder mutiplicar els seus escons per set, i el FPÖ austríac, primera força a Àustria per primera vegada.

Per darrere d’ID, se situen els Verds, que van patir una important derrota i van caure als 53 escons (dels 72 actuals) i l’Esquerra europea, que perd lleugerament i se situa amb 35 escons, dos menys dels que va tenir en un hemicicle que va comptar amb 705 i que passarà a 720 en la desena legislatura. La projecció manté no obstant grans incògnites. La primera, el futur dels 98 escons repartits entre els no inscrits i la bossa d’altres, la majoria populistes i d’extrema dreta, que podrien enfortir ID o ECR si acaben integrant algun d’aquests dos grups que podrien superar els liberals. És el cas dels 16 que hauria aconseguit la ultradreta alemanya d’Alternativa per a Alemanya (AfD) o els 11 del Fisdez de Viktor Orbán, que va abandonar el PPE abans de ser expulsat i que en els últims mesos ha mostrat interès per unir-se a ECR.

La fortalesa dels grups més radicals de la dreta augura, en qualsevol cas, una legislatura molt complicada, particularment per a polítiques com la mediambiental, la immigració o l’ajuda a Ucraïna, tot i que la gran coalició que han format populars, socialdemòcrates i liberals aquests últims cinc anys aconseguiria sumar 409 escons.

Reeditar el pacte

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Això significa que estarien en disposició de reeditar un pacte de legislatura el primer examen del qual serà –si els líders de la UE la designen al Consell Europeu del 27 i 28 de juny, cosa que no està encara del tot clara– la votació de la presidenta de la Comissió Europea, que té la conservadora alemanya, Ursula von der Leyen, com la gran favorita. El centre, ha dit l’alemanya des de l’hemicicle, ha "aguantat", cosa que és "crucial per a l’estabilitat d’Europa".

En una Cambra en la qual no impera la disciplina de vot el marge de maniobra podria, no obstant, no ser suficient.