"¿Ens està dient nazis?"

"Els resultats de les eleccions faran despertar molta gent, veuran que els nazis han resultat reforçats i que cal lluitar per la democràcia", va assegurar el líder dels socialdemòcrates alemanys, Lars Klingbeil, en la tertúlia televisiva de la nit electoral de diumenge. "¿A qui es refereix?", va preguntar, al seu costat, la seva homòloga de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel. "Ja sap a qui. A l’AfD i a vostè", va prosseguir el cap del partit del canceller Olaf Scholz. "¿Ens està dient nazis?", va insistir amb rostre enutjat Weidel. "Sí", va ser la breu resposta del socialdemòcrata.

L’escena es va produir en l’anomenada "ronda dels elefants", la tertúlia entre els líders dels grans partits de la nit electoral. En aquell moment se sabia ja que l’AfD havia quedat en segona posició, només superada pel bloc conservador d’Ursula von der Leyen i per davant dels socialdemòcrates. El recompte final va donar un 30% als conservadors, davant el 15,9% de l’AfD i el 13,9% per al partit del canceller.

"Estem acostumats que se’ns insulti dient-nos nazis. Però l’elector té altres preocupacions", va sentenciar ahir Tino Chrupalla, company de Weidel a la cúpula bicèfala de l’AfD, mentre ella considerava que això de Klingbeil era una "immaduresa política" pròpia d’un mal perdedor.

La "ronda dels elefants" ha donat abundants exemples de confrontacions en calent. Llegendària va ser la del 2005, quan el socialdemòcrata Gerhard Schröder va negar a la conservadora Angela Merkel la victòria que li havien donat les urnes. El qualificatiu de "nazi" per part de Klingbeil tenia un punt d’arrogància, tot i que sense arribar al nivell exacerbat de Schröder, incapaç de creure en la seva derrota.

Dir nazi o neonazi a l’AfD no és una cosa nova, tot i que sol fer-se en termes col·loquials. Al capitost de la seva ala més radical, Björn Höcke, se l’ha qualificat de "feixista", sense que a la justícia li hagi semblat il·legítim el terme. No obstant, en rigor, un partit nazi o hereu de l’NSDAP d’Adolf Hitler no podria ser legal a Alemanya. L’AfD està sota observació dels serveis secrets com a formació "extremista" i amb vincles amb el neonazisme. La resta de l’espectre parlamentari alemany la rebutja com a aliada i a més està aïllada del conjunt de l’extrema dreta europea.

Blanquejant les SS

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El seu cap de llista en aquestes europees, Maximilian Krah, va quedar exclòs per la cúpula de l’AfD del futur grup de l’Eurocambra, arran dels escàndols repetits per haver blanquejat les SS hitlerianes i per sospites de corrupció. Els seus escàndols van dissuadir potser part de l’electorat. Però no han impedit a l’AfD aconseguir la segona posició a escala nacional o fins i tot el primer lloc a l’est alemany, on supera el 30% dels vots.

Tot el territori de l’antiga Alemanya comunista és ara domini blau, el color identificatiu del partit. Al setembre aspira al triomf en els comicis regionals d’aquesta meitat del país. Ha arrasat en el vot jove, en un país on per primera vegada es va rebaixar l’edat mínima per votar als 16 anys. La generalització llançada pel líder de la socialdemocràcia alemanya és perillosa, no només per al seu propi partit, sinó per al conjunt de la societat de país.