Feijóo seria president amb els vots del 9J si pactés amb Vox i Alvise

El PP ha salvat els mobles per la mínima en les eleccions europees amb una sensació molt semblant a la que va tenir en les generals de l’any passat. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va tornar a guanyar el pols al president del Govern, Pedro Sánchez, però el PSOE aguanta l’envit molt millor del que les enquestes li pronosticaven fa pocs mesos i només ha quedat dos escons per darrere del seu rival. Les conseqüències sobre la legislatura espanyola es veuran en les setmanes vinents, però si Sánchez s’està plantejant un altre cop d’efecte electoral, la translació del resultat de les europees a unes hipotètiques eleccions generals no li seria massa favorable.

EL PERIÓDICO ha calculat com quedaria el Congrés amb els vots de les europees, aplicant la llei D’Hondt a les 52 circumscripcions provincials que regeixen la resta d’eleccions a Espanya. Abans de repassar quin seria aquesta fotografia, cal puntualitzar que aquest exercici no dona en cap cas un resultat científic, ja que es tracta de convocatòries electorals diferents. Tres exemples: el percentatge de participació sol ser molt més gran en les generals que en les europees, en les primeres hi ha una barrera electoral del 5% per accedir al Congrés, i el context i la conjuntura política influeixen de manera determinant en els transvasaments de vot de l’electorat.

Vetos previsibles

Tenint en compte aquests condicionants, els càlculs d’EL PERIÓDICO conclouen que el PP guanyaria les eleccions generals amb més folgança que el 2023, tot i que no podria evitar quedar en mans de Vox i de la nova marca ultra que ha germinat en aquestes europees, S’ha Acabat la Festa, que encapçala el polèmic agitador Alvise Pérez. El PSOE també creixeria, però tindria pràcticament impossible retenir el Govern davant el daltabaix de Sumar.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Feijóo creixeria de 137 a 152 escons i Sánchez pujaria de 121 a 132 diputats. Malgrat que tots dos millorarien els seus resultats, només el líder del PP tindria opcions reals de ser investit perquè, dels dos socis principals de cada bloc, Vox resistiria molt millor el cop que Sumar. El partit de Santiago Abascal retrocediria de 33 a 22 escons, però és que la coalició de Yolanda Díaz s’enfonsaria de 31 a només tres diputats. És a dir, la suma de PP i Vox (174 parlamentaris) es quedaria a tres escons de la majoria absoluta. Amb els previsibles vetos de la resta de partits a Abascal, Feijóo només podria aspirar a sumar el suport dels cinc diputats que aconseguiria S’ha Acabat la Festa, que li valdrien per arribar a la Moncloa.

Amb això, l’equilibri entre els dos blocs actuals del Congrés quedaria just a la inversa: la dreta passaria de 171 a 179 escons (PP, Vox i Alvise) i el bloc que va investir Sánchez baixaria de 179 a 171 diputats. Tots els socis parlamentaris del PSOE millorarien els seus resultats excepte Podem i el PNB. Junts seria la quarta força de la Cambra i passaria de set a 12 escons i ERC també pujaria, de set a vuit diputats. Per la seva banda, mentre EH Bildu creixeria de sis a set parlamentaris, el PNB baixaria de cinc a quatre representants. Podem es quedaria amb només dos escons, el BNG passaria d’un a dos diputats i Coalició Canària revalidaria l’acta que té actualment.