Mateixa foto, diferent fons

Los siete nuevos miembros de la Mesa del Parlament ocupando sus posiciones. /
La fotografia de la nova Mesa del Parlament podria enganyar. Semblaria que continua vigent la legislatura anterior. Junts presideix la Cambra i amb ERC disfruten d’una majoria a la Mesa que no es correspon amb la composició del ple. La diferència respecte al vell escenari és que el PSC reté tres places i amb elles pugui formar una majoria alternativa amb qualsevol dels dos partits independentistes, si ve al cas.
El PSC va arribar al Parlament disposat a acceptar resignadament que l’independentisme revisqués un moment d’unitat amb matisos. I així va passar. Josep Rull, un dels herois del procés indultat pel Govern socialista, va ser elegit president amb els 59 vots de Junts, ERC i la CUP, però en la segona volta, perquè republicans i anticapitalistes poguessin deixar constància de les seves reserves respecte a Junts. S’estava jugant el partit d’anada de la investidura per a la presidència i Salvador Illa va evitar incomodar ERC amb una reedició de la maniobra Collboni. Potser tampoc hauria pogut fer-ho, perquè el PP i Comuns no estaven disposats a repetir-la; de fet, quan van poder votar Sílvia Paneque es van abstenir.
Notícies relacionadesLa predisposició dels guanyadors de les eleccions autonòmiques i de les europees de no enterbolir la tarda balsàmica als independentistes després d’atresorar un nou disgust electoral va quedar de manifest ben aviat. El PSC es va desmarcar de la iniciativa del PP i Vox de recórrer davant el TC l’acceptació del vot delegat dels tres diputats sobiranistes absents, cosa que sí que van fer en la legislatura anterior.
El PSC va optar, voluntàriament o no, per una inversió política contemporitzadora, tot i que de resultat incert, almenys per a tots aquells que no estem en el secret de les negociacions en curs. En aquests temps en què impera la confusió de la necessitat i la virtut, la negociació d’acords d’investidura s’ha convertit en un exercici de malabarisme que de vegades sorprèn els mateixos negociadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet