Perill o jugada mestra

"No puc fer com si no hagués passat res", va afirmar diumenge el president francès, Emmanuel Macron, després de la patacada en les europees i abans d’anunciar la dissolució de l’Assemblea Nacional i convocatòria d’eleccions legislatives anticipades. La decisió la va prendre en un dels moments més baixos de la seva popularitat. Aquestes són les claus de l’avanç electoral:

¿Vot de càstig o canvi de cicle polític?

Macron tenia dues opcions: substituir el seu dofí, el primer ministre, Gabriel Attal, després dels Jocs Olímpics, o dissoldre l’Assemblea Nacional per desbloquejar el Parlament i aconseguir una majoria que li permeti tirar endavant lleis, com la reforma de l’atur i la llei de l’orientació agrícola o la del suïcidi assistit. El president francès ha preferit escollir l’opció més arriscada, deixant en mans dels ciutadans la decisió sobre si realment volen un Govern d’extrema dreta o simplement el d’aquest diumenge va ser un vot de càstig per les seves polítiques d’austeritat i la pèrdua de poder adquisitiu dels francesos en els últims anys.

¿QUIN objectiu té Macron?

La principal finalitat de la celebració d’eleccions legislatives el 30 de juny, la primera volta, i 7 de juliol, la segona, és aconseguir diputats de l’arc republicà per governar amb majoria. "El nostre desig és buscar una majoria per poder actuar amb força al servei dels francesos", van afirmar fonts del Palau de l’Elisi al diari Le Figaro. El calendari és bastant ple, ja que en tan sols cinc dies les forces polítiques s’hauran de reunir per trobar pactes, i els diputats decidir si es presenten o no a aquests comicis. Tot això, a tan sols tres setmanes dels Jocs Olímpics de París.

¿Com parteixen en els sondejos els partits?

El front republicà francès està més dividit que mai, per la qual cosa no es presenta a priori com una força capaç de doblegar l’extrema dreta, tal com explica a aquest diari Arsenio Cuenca, doctor en Ciència Política a l’EPHE de París: "En les passades legislatives, molts votants de la Nupes –Nova Unió Popular, Ecològica i Social– no van votar els candidats del macronisme en la segona volta davant l’RN, i viceversa. El líder d’Els Republicans, Eric Ciotti, ja ha afirmat que no s’aliarà amb el partit de Govern". Tot i així, aquesta situació de crisi política inèdita obliga l’esquerra a buscar la manera d’ajustar els engranatges i posa sobre les seves espatlles la responsabilitat de combatre l’extrema dreta mitjançant pactes i unions, ja que si no és així, Reagrupament Nacional podria sortir més enfortit, cosa que aplanaria el seu camí cap a les presidencials previstes per al 2027.

¿Què pot passar si Macron perd la majoria?

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En cas que Macron perdi la majoria a l’Assemblea Nacional haurà de cohabitar amb el grup més votat, que en aquest cas, i segons les enquestes, es tractaria de la ultradreta de Marine Le Pen. Una cosa que impossibilita encara més tirar endavant importants lleis socials, que ara, després de la dissolució de l’Assemblea, queden en suspensió. Segons els primers sondejos sobre les legislatives, Reagrupament Nacional guanyaria per majoria legislativa amb 235 escons. Se’n necessiten 265 per a la majoria absoluta, però per al partit ja seria una victòria, ja que pujarien 146 escons de cop.

Tot i que segons l’opinió de Cuenca, l’estratègia de Macron va més enllà: "Ni en el pitjor dels escenaris possibles Macron dimitirà, ja que ha de mantenir l’aparença d’única alternativa realista a l’extrema dreta".