El sorpasso de Podem fa saltar les alarmes als Comuns

Tot i que van mirar de treure ferro a competir per primera vegada en unes eleccions, els Comuns sabien que Podem els podia avançar a Catalunya. I va passar. Prova que eren conscients del risc que s’assumia és que el mateix candidat, Jaume Asens, mirant de posar la bena abans que la ferida, va deixar dit des del primer dia de la campanya que calia assumir que seria necessari refer ponts amb els morats després de la contesa. Els 8.000 vots que els han tret d’avantatge han fet saltar les alarmes i han posat en perill el partit d’Ada Colau, estretament vinculat en aquests moments al Sumar d’una Yolanda Díaz que ha acabat dimitint.

¿Per què Podem, amb menys implantació a Catalunya i havent acumulat pèrdua de militància en els últims anys, ha superat els Comuns? Asens tenia al davant l’exministra Irene Montero com a candidata, dirigent amb alta popularitat entre el gran públic i rival difícil de batre per molt que el dirigent presumís dia sí i l’altre també de ser un dels pares de l’amnistia, carpeta que ha aconseguit capitalitzar el PSC. Al fet que la candidata estatal de Sumar, Estrella Galán, fos una desconeguda per al gran públic, s’hi afegeix que la notorietat d’Asens, número dos de la candidatura espanyola, arriba al 50% a Catalunya.

Si els Comuns van optar per una campanya catalanitzada molt personalitzada en la figura d’Asens mirant de seduir el votant independentista pensant en ERC i en la CUP, que no es presentava a aquestes eleccions, els morats van apostar per una campanya estatalitzada i identitària de les seves pròpies sigles mirant d’atraure des de l’esquerra i, amb aquest segell, arremangar-se especialment a Catalunya.

La tracció del PSOE

El contrast final ha sigut el d’un espai, el de Comuns-Sumar, desdibuixat entre la tracció del PSOE que minva el lideratge de Díaz i el sobiranisme associat a Asens davant un Podem que, després d’un replegament que l’ha empetitit, però també homogeneïtzat, té una identificació més clara.

Les dades que s’estudien en l’espai és que al voltant d’una quarta part del vot de Comuns-Sumar a Catalunya en les generals de l’any passat ha acabat ara a la bossa de Podem, que ha sigut més eficient en l’electorat fronterer de l’esquerra sobiranista en bona part pel perfil de la candidata, la projecció del qual transcendeix les sigles. Aquesta realitat se suma al fet que el passat 12 de maig els Comuns van perdre dos diputats –van passar de vuit a sis– en els primers comicis a què es van presentar després de trencar amb Podem.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

En les passades municipals van perdre també l’alcaldia de Barcelona, tot i que després van quedar segons en les generals, posició que no han aconseguit mantenir. Aquesta trajectòria, que els morats sí que atribueixen al fet d’haver-ne prescindit a Catalunya, posa en perill l’espai, que aspira a compensar la debilitat a les urnes amb tenir influència en la governabilitat catalana. No ho han aconseguit fins ara amb un pacte amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona malgrat haver facilitat l’alcaldia de Jaume Collboni, i els socialistes de Salvador Illa no conceben com una prioritat acordar amb ells un Govern de coalició.

¿Hi ha reconciliació possible amb Podem a Catalunya? Els ponts es van trencar des de la negociació de les llistes de les generals, en què els morats van denunciar sentir-se minoritzats. Fins ara, els Comuns han defensat que ells ja representen el votant de Podem, que han absorbit bona part dels seus quadres i que podien prescindir de les sigles dels seus exsocis. L’escenari obliga els Comuns a analitzar tant el front amb Sumar –ara amb un esvoranc en el seu lideratge– com la bretxa amb Podem, però també els morats tenen a les mans un resultat dissociat d’una implantació i una representació institucional minvant.