Un acord en plena crisi d’ERC

¿Com s’explica que ERC deixi en mans de Junts aquesta quota de poder? Hi ha diversos motius. El més profund, la seva pròpia crisi interna. Oriol Junqueras va dimitir a primera hora de dilluns com a president del partit i va entregar així tot l’aparell del partit a Marta Rovira. La secretària general és qui pilota les negociacions després de les eleccions catalanes, mentre dibuixa un candidat capaç de plantar cara a Junqueras al congrés del 30 de novembre. Rovira s’ha reunit aquesta última setmana amb dirigents del PSC, dels Comuns i de Junts; amb la premissa que la presidència de la Cambra catalana no era tan important com tenir les mans lliures per decidir sobre la investidura i mantenir-se al centre del tauler. Necessiten guanyar temps i poques pressions, mentre assumeixen el resultat de les urnes. Creuen que amb 20 diputats, malgrat haver sigut festejats per altres partits, és millor ser vistos com un actor "responsable i generós" que atorga la plaça al segon en el podi, Junts, amb 35 parlamentaris.

Si ERC s’inclinava per pactar amb el PSC i els Comuns, es visualitzava ja un tripartit d’esquerres que els restava força negociadora en les converses que s’iniciaven a partir d’ahir per a l’elecció del pròxim president de la Generalitat. Fonts de la formació recalquen que la seva prioritat és aconseguir un acord de finançament singular per a Catalunya, i que els socialistes cedeixin amb el concurs del PSOE, tenint en compte que Illa requereix els seus vots a favor per ser elegit i que un pacte d’aquest calibre necessita el beneplàcit de Pedro Sánchez.

Si, en canvi, els republicans posaven la primera pedra per recuperar la unitat independentista, es podien exhibir com un actor predisposat a refer ponts, i no subjecte als possibles acords amb els socialistes que, en part, creuen que expliquen la seva debacle electoral.

Però hi ha un altre motiu que es va imposar, que és que Junts s’entossudia a quedar-se amb la presidència i que la CUP acceptava el nom de Rull per exemplificar que un dirigent que va ser pres torna ara a la primera línia. Tot això, sense que generés ressentiment en els Comuns, més pendents dels passos de la seva líder nacional, Yolanda Díaz, que anunciava una hora abans del ple la seva dimissió com a coordinadora de Sumar.

Entre Illa i Puigdemont

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però hi ha una enèsima explicació, que no és cap altra que sortir indemnes. La presidència de la Mesa és qui decideix qui és el primer candidat a intentar ser investit i diverses fonts apuntaven que la idea de Junts era donar aire a Carles Puigdemont. L’expresident pot quedar atrapat en les seves pròpies promeses: la seva tornada per a la investidura i la voluntat d’oficiar un debat sobre la seva postulació al Parlament.

Veus postconvergents assenyalen que la jugada pot passar per forçar que Illa sigui el primer candidat, i no Puigdemont, cosa que posaria en un compromís els republicans, mirant de pressionar-los perquè no pactin amb els socialistes, o que es decantin per fer córrer el rellotge, amb la qual cosa indicarien que no hi ha dirigent amb una majoria que el porti fins al Palau de la Generalitat i, així, anar escurçant els terminis cap a una repetició electoral que creuen que els faria guanyar més suports per la confrontació directa amb Illa.