Amnistiar no rima amb pacificar (de moment)

El principal argument de Pedro Sánchez sobre la bondat de la llei d’amnistia va ser que amnistiar rimava amb pacificar. Pacificar Catalunya, després d’una dècada agitada, i la resta d’Espanya, traient a poc a poc arguments al Partit Popular en vista dels beneficis de la llei. Per obrir-se camí, l’aposta de Sánchez, tant agosarada com interessant, s’havia de concretar en una victòria de Salvador Illa en les eleccions catalanes i en un resultat del PSOE en les europees que no fos devastador. Les dues condicions s’han complert àmpliament. Els socialistes catalans van obtenir un gran resultat en les autonòmiques que van rematar amb un altre, encara millor, en les europees, i el PSOE va aguantar la sacsejada del 9J, malgrat (o gràcies, això encara no ho sabem) la decisió d’un jutge de citar a declarar la dona del president del Govern. Tot ha anat, per tant, com va preveure Sánchez, i, no obstant, amnistiar continua sense rimar amb pacificar.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Ni en la política catalana ni en l’espanyola. Molt s’haurà d’arremangar el president del Govern per demostrar que la llei té aquestes virtuts. I d’això dependrà, en bona mesura, que l’estabilitat legislativa a la qual aspira el Govern de coalició pugui ser una realitat. De moment, res de res. D’una banda, el Parlament català ha elegit una Mesa de nom inequívocament processista (batejada com a antirepressiva) i un president independentista. De l’altra, el PP continua amb l’apocalipsi, qualificant la llei com una pàgina negra, o la més negra, de la història d’Espanya. En conseqüència, el noble propòsit de pacificar –que discorria al costat del d’obtenir els set vots de Junts per a la investidura de Sánchez– no s’ha assolit. La corda del diàleg i la convivència torna a estar tan tensada com sempre, amb Carles Puigdemont estirant un cap per fer oblidar les seves repetides derrotes electorals i el PP estirant l’altre per fer oblidar que els populars van perdre les últimes legislatives i no han aconseguit fer caure Sánchez en les europees.

¿Aconseguirà Pedro Sánchez que pacificar acabi rimant amb amnistiar? A favor seu té que no hi ha eleccions fixades en el calendari en els pròxims dos anys i mig. No és una cosa menor, ja que els disbarats i les mentides (de l’oposició i del poder) solen anar associats a les convocatòries. A favor seu té també la necessitat de molts independentistes d’acollir-se a la norma. Tot i que aquesta necessitat no és la mateixa per als que van passar per la presó i els indults que per a Puigdemont i els que van fugir de la justícia. ¿Alguna cosa més? Pot ser que Europa, on la idea de superar el conflicte català és tant transversal com obsessiva, com va poder comprovar Alberto Núñez Feijóo durant la visita d’Ursula von der Leyen a un míting del PP. En les pròximes setmanes, Sánchez i Núñez Feijóo passaran moltes hores junt amb Von der Leyen negociant la pròxima Comissió. És una oportunitat, perquè des de Brussel·les les coses sempre es veuen d’una altra manera.