Els jutges dubten que la malversació sigui amnistiable

En aquesta mateixa causa ha fet el mateix el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, que també ha donat 10 dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si la llei afecta la secretària d’ERC, Marta Rovira, i els altres nou imputats per terrorisme que no són aforats. El Tribunal de Comptes ha donat el mateix termini a la fiscalia, Societat Civil Catalana i les defenses dels 35 demandats per l’1-O i l’acció exterior del Govern per decidir si consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que la consellera que ha de dictar sentencia, Elena Herráez, sembla donar per fet en cada punt de la seva providència de nou pàgines en la qual els dona trasllat, la més extensa de les dictades ahir.

D’aquest moviment generalitzat d’imputats s’ha despenjat Puigdemont, l’advocat del qual, Gonzalo Boye, ha mostrat la seva confiança en l’alt tribunal i ha preferit esperar al trasllat que s’ha produït poc després pel Tribunal Suprem. El president de l’Assemblea Nacional Catalana i exdirigent de Junts, Jordi Sànchez, tampoc demanarà la seva aplicació, però en el seu cas ja no li queda pena per complir, al substituir-se la seva condemna inicial per desordres públics després de la derogació de la sedició.

La Sala Penal del Suprem s’ha dirigit als que van ser part en el judici que va condemnar Oriol Junqueras a 13 anys de presó i 13 més d’inhabilitació, pena que continua complint i que vol que quedi sense efecte. La consulta de la Sala és per un període de cinc dies, així com la del magistrat instructor, Pablo Llarena, respecte als processats declarats en rebel·lia: Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Rovira. La jutge Susana Polo ha donat 10 dies a Tsunami Democràtic perquè es pronunciïn sobre la seva aplicació respecte de l’expresident català i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg.

Ordres de detenció

En la seva providència, el jutge Llarena ordena comunicar als cossos i forces de seguretat de l’Estat que "continuen vigents i actives les ordres nacionals de detenció" dels quatre processats declarats en rebel·lia. El magistrat recorda que la llei d’amnistia estableix en el seu article 1 els requisits per exonerar de responsabilitat criminal els actes tipificats com a delicte que haguessin sigut presumptament perpetrats en el context del procés independentista català, però, excloent sempre i en tot cas, els supòsits que el mateix legislador recull en el següent precepte. Així mateix, remarca que el mateix preàmbul de la llei assenyala que "correspon al poder legislatiu l’establiment dels criteris per ser beneficiat per l’amnistia i correspon al poder judicial identificar les persones concretes compreses en l’àmbit d’aplicació establert pel legislador".

Continua assenyalant que és procedent donar trasllat a les parts perquè en el terme màxim de cinc dies presentin el seu informe i així pronunciar-se també sobre les diverses mesures cautelars personals, la "urgent anàlisi" de les quals preveu la mateixa llei.

La providència assenyala explícitament que les parts han d’informar "sobre l’aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma als diferents fets que s’atribueixen als encausats", i "sobre la pertinència de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells", "deixant una particular referencia a si els fets s’entenen compresos en les previsions de l’article 1 de la llei per als delictes de desobediència i malversació de cabals públics, així com si poden considerar-se exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei per l’específica previsió del legislador recollida a l’article 2.e", argument que els fiscals del procés han esgrimit per negar que pugui aplicar-se, a l’entendre que pot afectar els interessos financers de la Unió Europea.

Per la seva banda, en la providència que ha dictat el tribunal que va jutjar el procés dona un termini de cinc dies a la fiscalia, l’acusació popular i les defenses dels condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, perquè formulin les al·legacions que considerin procedents sobre els efectes de la llei d’amnistia sobre el fet delictiu pel qual pateixen condemna els quatre. La Sala recorda que la llei assenyala que "només podrà entendre’s amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal […] quan així hagi sigut declarat per resolució firma dictada per l’òrgan competent per a això d’acord amb els preceptes d’aquesta llei".

Tsunami Democràtic

Per la seva banda, el jutge García Castellón ha preguntat a les parts de Tsunami Democràtic perquè l’informin "sobre l’aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma, conforme als articles 1 i 2 de la llei, en els diferents fets que en la causa s’atribueixen als investigats per terrorisme Josep Lluís Alauy, Josep Campmajó, Marta Molina, Marta Rovira, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Nicola Flavio Guilio Foglia".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els fiscals que van participar en el judici contra els líders independentistes ja han anunciat al fiscal general, Álvaro García Ortiz, que s’oposaran a considerar que la llei afecti la sentència que es va dictar, perquè entenen que la malversació per la qual es va condemnar respon al tipus més greu i queda fora del perdó.

En aquest cas, consideren que no s’han de revocar les ordres de detenció de Puigdemont, els exconsellers Comín i Puig i la secretària general d’ERC, tots ells en mans de Llarena, tot i que aquesta última només està processada per desobediència. Si no fos així, consideren que el Suprem s’ha de dirigir al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea abans d’aplicar l’amnistia als condemnats.