Puigdemont es va reunir amb Rovira per pactar la Mesa del Parlament

L’esquema inicial de la negociació era que ERC comptava amb més paperetes que ningú per ostentar la presidència de la Cambra. Només havia de decidir un bàndol, el format pel PSC i els Comuns o el que constitueixen Junts i la CUP. L’elecció, no obstant, no era fàcil. Pactar amb el PSC significava assumir pràcticament que després havien d’avalar Salvador Illa com a president de la Generalitat, i pactar amb Junts suposava ressuscitar els fantasmes del 2018 i assumir de nou totes les pressions per intentar investir Puigdemont.

El 27 de maig, ERC es treu la pressió de sobre i assegura que han de ser el PSC i Junts els que facin el primer pas. Malgrat tot, els republicans ambicionen la presidència. Els socialistes i els Comuns estan disposats a entregar-los-hi, per tal de començar a preparar-los per després investir Illa. Així ho trasllada el diputat dels Comuns David Cid al principal negociador d’ERC, Josep Maria Jové, a finals de maig. També Jéssica Albiach ho comunica a Rovira. Per madurar aquesta via, s’emplacen a trobar-se a Ginebra, on resideix la dirigent d’ERC des del 2018.

És el dimecres 5 de juny que la delegació dels morats, formada per Cid, Candela López i Gemma Tarafa, es reuneix amb la secretària general dels republicans a Suïssa. "Va bé, les converses són honestes. Li comuniquem que ERC havia de tenir la presidència", expliquen fonts del partit. Després arriba el torn de la reunió entre el PSC i ERC a Ginebra.

Aquell mateix dimecres a la tarda, Rovira –acompanyada de Jové– es veu també amb Puigdemont i Turull. La connexió entre els secretaris generals dels dos partits ja havia funcionat altres ocasions. De fet, va ser una trucada entre tots dos la que va propiciar l’acord de final de la llei d’amnistia. No obstant, que l’expresident es desplaci a Suïssa dota a la trobada de més transcendència i ajuda a encarrilar la negociació posterior, que ja recau en Turull i Rovira, amb vies de comunicació permanentment obertes.

El cita Rovira-Puigdemont es comença a gestar la nit de les eleccions catalanes. La secretària general rep la proposta de Turull d’abordar conjuntament l’escenari postelectoral. Rovira accepta, però, molesta amb l’actitud dels postconvergents en altres negociacions, exigeix parlar "cara a cara" i per "anar de debò". Junts decideix anar a veure-la amb Puigdemont. La secretària general es mostra partidària de "reconstruir confiances", però fa constar el seu malestar.

La quadratura de cercle

Malgrat la reunió amb Junts, els republicans mantenen l’opció d’aspirar a la presidència i busquen la quadratura del cercle: pactar amb les dues parts i posar-li l’etiqueta de la Mesa dels "partidaris de l’amnistia". Així, si obtenen tant el suport del PSC i els Comuns, com el de Junts i la CUP, no se sentiran obligats a haver de prioritzar Illa o Puigdemont en la investidura posterior. No obstant, el fet que el Tribunal Constitucional anul·li el vot de Lluís Puig i, per tant, també el de Puigdemont dificulta que els socialistes entrin en el pacte, ja que havia sigut un recurs del seu partit el que va propiciar el pronunciament.

Si no inclou el PSC, per a ERC i la CUP és important que almenys estiguin els Comuns. El divendres 7 de juny la proposta dels republicans encara està a sobre de la taula. Dissabte hi ha un contacte entre JxCat i els morats, però no hi ha entesa. Els missatges creuats continuen durant tot el cap de setmana, però no aclareixen què passarà dilluns. Junts entén que diumenge, fins i tot abans de saber-se els resultats de les eleccions europees, ja està tot assegurat. Vint-i-quatre hores abans avisen Rull que ha de començar a preparar un discurs, per si de cas. Però, a la mitjanit de diumenge, parlen per telèfon Cid i Marta Vilalta, que reitera la proposta de presidència transversal. Fins i tot la CUP dilluns al matí, per boca de Laure Vega, està disposada a recolzar ERC tot i que sigui en un acord en el qual finalment no hi hagi Junts.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El dia decisiu comença amb una executiva d’ERC, a les 11.00 hores, i la proposta que la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, lideri la Cambra, però la possibilitat ja és molt complicada. A les 12.30 hores, Junts convoca els seus diputats. Puigdemont hi intervé per videoconferència des de Brussel·les acompanyat de Turull i comunica que proposaran Rull com a candidat a la presidència en el ple. Es tracta d’un nom que difícilment poden vetar ERC i la CUP, per haver sigut pres per l’1-O, i que se’ls comunica 45 minuts abans de començar la reunió. En aquell moment, els republicans i els anticapitalistes mantenen la discreció i eviten donar per tancat l’acord. Però, a les 14.30 hores, ERC truca als Comuns per anunciar-los que finalment recolzaran Rull.

A les 16.00 hores, els diputats de Junts entren en el ple amb certa eufòria. Però els somriures es congelen durant la primera votació, quan republicans i cupaires voten en blanc. Es tracta d’un moviment per evitar ensenyar les cartes i evitar que el PP i Vox forcin l’últim gir de guió, votant la candidata socialista, Sílvia Paneque. No és així. Rull és coronat i l’independentisme aconsegueix retenir la majoria independentista en la Mesa, malgrat haver-la perdut a les urnes.