El tauler català

El PSC s’inclina perquè Illa no opti a la primera investidura sense tenir suports

Els socialistes assumeixen que necessitaran més temps per arribar a un pacte amb ERC i els Comuns i prefereixen que el seu líder no s’exposi a un intent fallit en el ple del 25 de juny

El líder socialista esquiva la teranyina de Junts, davant la cessió d’Esquerra a la Mesa del Parlament

La convulsió interna dels republicans després del fracàs a les europees fa preveure un camí tortuós

El PSC s’inclina perquè Illa no opti a la primera investidura sense tenir suports
3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El líder del PSC, Salvador Illa, ha de decidir en menys d’una setmana si opta o no al primer ple d’investidura el pròxim 25 de juny. En ERC asseguren que no hi ha temps material per arribar a cap pacte, així que si el dirigent socialista decidís fer el pas ho faria, molt probablement, sense tenir prou suports per ser nomenat president. Assumint que aquest és l’escenari que s’imposa, en la direcció del partit guanya pes que es preservi, que no s’exposi a un intent fallit de ser investit. Més encara quan això és al que l’ha desafiat Junts mentre no s’aplica l’amnistia a l’expresident Carles Puigdemont i és el president del Parlament, Josep Rull, que pot estirar o escurçar el calendari.

"No podem presentar-nos sense tenir els 68 suports. La investidura ha de ser clara i verídica", afirma un dirigent amb ascendència en el PSC consultat per aquest diari. "Si no té els 68 vots, no hauria de fer res. Que Rull activi el calendari", diu, en la mateixa línia, una altra veu socialista, anticipant que a aquesta primera investidura tampoc s’hi presentarà el líder postconvergent.

Illa, per ara, recepta silenci i discreció a l’espera de reunir-se dimecres vinent amb el president del Parlament, mentre el seu equip negociador manté contactes tant amb ERC com amb els Comuns per mirar d’acostar posicions. El PSOE, al seu torn, pica l’ullet als republicans, llançant globus sonda en forma de "finançament especial" per a Catalunya.

Els 68 sís a l’abast

Illa no s’ha presentat mai fins ara a un ple d’investidura. No ho va fer després de guanyar les eleccions del 2021 perquè l’independentisme sumava majoria absoluta i tenia clar que tenia totes les de perdre. Però aquesta vegada és diferent. No només ha guanyat amb contundència, sinó que Junts, Esquerra i la CUP han perdut pistonada i en aquests moments ell és l’únic candidat que té al seu abast obtenir 68 sís, per més que Junts insisteixi a alimentar que Puigdemont també pot ser president de la Generalitat. Els socialistes ja han deixat clar que no s’abstindran sota cap concepte perquè ho aconsegueixi.

La mateixa nit electoral, després d’un triomf en vots i escons mai abans aconseguit pel PSC, Illa va prometre que ara sí que es presentaria a la investidura, tot i que no va especificar si seria el primer a intentar-ho. Si una cosa tenen assumida els socialistes és que no volen caure a la teranyina de Junts, cosa que consideren que sí que ha fet ERC cedint als postconvergents la presidència del Parlament de Catalunya.

Després d’haver defensat que amb ERC i CUP sumaven 59 vots, més que els 48 que aglutinarien el PSC i els Comuns, i amb la promesa de Puigdemont de tornar per a la investidura, Junts ha convidat ara Illa a ser qui s’exposi el dia 25 al faristol del Parlament. Els republicans no amaguen el seu malestar amb aquest canvi de parer.

Per als dirigents socialistes consultats es tracta d’una invitació enverinada –tret que, contra pronòstic, tanquessin un pacte ràpid amb ERC– que no serviria per reforçar Illa ni per augmentar la confiança entre els ciutadans. Parlant clar, creuen que de res serviria una investidura fallida del líder del PSC per marcar perfil en un moment en què hi ha tedi davant els moviments tàctics dels partits.

Notícies relacionades

Un altre escenari diferent serà, això sí, si s’acosta la data límit del 26 d’agost sense haver aconseguit un acord, amb el risc que el desenllaç sigui el de la repetició electoral. Llavors sí que arribaria el moment en què cadascú assumís responsabilitats. Al carrer Pallars tenen assumit que el pacte és possible, encara que sigui in extremis, però que el camí serà tortuós perquè els republicans estan en plena convulsió interna. L’equip negociador va poder constatar-ho personalment la setmana passada quan es va reunir a Ginebra amb la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, hores després que Puigdemont trepitgés la ciutat suïssa.

El pronòstic que fa un membre de l’executiva del PSC és que venen setmanes en què cal assumir que "farà molt fred" –per més que les negociacions transcorreran en ple estiu– i que res "serà ràpid". Menys encara si entremig s’acaba produint el retorn de l’expresident exposant-se a ser detingut i un ressorgiment de l’ànim independentista malgrat que la seva investidura es constati com a inviable.

Temes:

Parlament PSC PSC