El bipartidisme es recupera a Espanya després d’una dècada en declivi

El PP va guanyar les europees del 2014 malgrat el desgast que acumulava per la crisi econòmica, les retallades socials i escàndols de corrupció com el cas Bárcenas. El PSOE es va quedar a tres punts. Va ser el pitjor resultat dels dos partits majoritaris en la història de la democràcia. Van perdre en total cinc milions de vots i, per primera vegada en unes eleccions, la suma de tots dos no va superar el 50% dels sufragis. Podem i Ciutadans van emergir com a alternatives a l’esquerra i la dreta.

El PP també ha guanyat les europees del 2024, però en aquest cas la suma de populars i socialistes ha superat el 64% dels vots, 15 punts més que fa una dècada. El PSOE també ha crescut, Podem ha salvat els mobles i de Ciutadans ja no en queda res. El que s’ha igualat és l’equilibri entre blocs: les dretes van reunir el 48,4% de les paperetes i les esquerres, el 47,1%.

Esquerres i dretes

El 2011, la crisi econòmica que li havia esclatat a José Luis Rodríguez Zapatero li havia fet perdre al PSOE el Govern (amb el seu pitjor resultat fins ara) i gairebé tot el seu poder autonòmic i municipal (només presidia dues comunitats). La debacle socialista va facilitar que Esquerra Unida millorés la seva representació al Congrés el 2011 al ser l’única marca a l’esquerra del socialisme. La fractura de l’esquerra es va consumar el gener del 2014 amb la fundació de Podem. En la seva primera cita electoral ja va aconseguir 5 eurodiputats, només un menys que IU.

10 anys després, el PSOE també atresora molt poc poder autonòmic i municipal (només presideix 3 comunitats), però va salvar el Govern el 2023 malgrat perdre les eleccions generals. L’espai que queda a la seva esquerra sí que ha canviat després de patir diversos sismes. IU es va integrar a Podem i tots dos es van enrolar a l’Executiu amb els socialistes el 2020. Les dues marques van acabar a Sumar quan Pablo Iglesias va ungir Yolanda Díaz com a successora. Però el 2024 ha encadenat quatre contundents patacades electorals i el traumàtic divorci de Podem.

El 2014, feia tres anys que Mariano Rajoy governava amb una plàcida majoria absoluta. El seu únic rival a la dreta era UPyD, que havia debutat en les generals del 2008 i va multiplicar per cinc la seva representació tres anys després. Però Ciutadans començava a créixer i els èxits a les catalanes i les europees van impulsar el partit a fer el salt al Congrés.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’any passat, el PP va arrasar en les municipals i va guanyar les generals, però sense prou majoria per impedir un Govern d’esquerres. UPyD i Cs han desaparegut i els seus votants han pres dos camins: una part ha tornat al PP i la resta de l’espai l’ha ocupat Vox. Els pactes amb el PP han permès als ultres poder entrar en cinc governs autonòmics. La nova revelació ha sigut S’ha acabat la festa, l’agrupació d’electors de l’agitador Alvise Pérez, amb 800.763 vots.

Les convulsions esquerranes i el procés també han acabat tombat les coalicions europees. El 2014 existia CiU, que es presentava amb el PNB i CC. ERC anava pel seu compte, al marge de Bildu i el BNG. Ara els tres partits estan sota el mateix paraigua i és Junts qui s’ha presentat tot sol, mentre que el PNB i CC tenen ara la seva pròpia coalició, lluny de la marca catalana hereva de Convergència.