Els cinc nusos d’Illa

FINANÇAMENT

ERC ha posat com a condició indispensable per investir Illa que es comprometi a un "finançament singular" per a Catalunya similar al concert basc. Un sistema amb què Catalunya recapti i gestioni "tots els impostos" que es paguen a la comunitat. El PSC està disposat a parlar de finançament amb el vistiplau de Sánchez, tot i que fins ara ha rebutjat un model que suposi la sortida del règim comú. La seva proposta s’emmarca dins de l’Estatut: consorci a mitges entre la Generalitat i l’Estat que recapti els impostos i principi d’ordinalitat, juntament amb la condonació del deute ja pactat entre el PSOE i ERC. Les dues parts comparteixen que s’ha de millorar el finançament. La qüestió és trobar un terme mitjà que satisfaci tothom.

REFERÈNDUM

El segon requisit que va fixar ERC és el referèndum. Els republicans no plantegen tant que el PSC assumeixi que se celebri amb les condicions exactes –data, pregunta i quòrum–, però sí que es reprengui la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat amb aquesta discussió en primer pla. El que busca ERC és que es mantingui l’instrument de negociació. El PSC sempre s’ha mostrat en contra del referèndum, però no de la taula. A més, Esquerra esgrimeix que continua tenint en vigor uns acords amb el PSOE –els de la investidura de Sánchez– que donaven una nova oportunitat al diàleg.

MACROPROJECTES

Malgrat que els Comuns són el flanc fàcil del pacte, també hi ha esculls per salvar amb el grup de Jéssica Albiach, que manté el veto al Hard Rock i a l’ampliació de l’aeroport del Prat. Pel macrocasino no es van aprovar els Pressupostos, que van fer saltar pels aires l’anterior legislatura. Però el Hard Rock segueix allà, el PSC el defensa i els Comuns mantenen el pols perquè desaparegui del mapa. La pista d’aterratge, que ERC avalaria, podria ser una pujada d’impostos als casinos que allunyés els inversors.

PORS REPUBLICANES

Si ERC es decideix a convertir Illa en president, no seria la primera vegada que vota un socialista. Hi ha dos precedents al Parlament (Pasqual Maragall i José Montilla) i dos al Congrés (José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez). No obstant, no és una decisió fàcil. Els republicans temen que el desgast sigui inassumible. En primer lloc, perquè Junts aprofiti per llançar una campanya per intentar captar l’electorat republicà més sobiranista descontent amb el pacte. En segon lloc, perquè l’ERC d’Oriol Junqueras i Marta Rovira sempre va aspirar a destronar el PSC i convertir-se en el partit hegemònic d’esquerres a Catalunya. Aquesta estratègia seria incompatible amb facilitar la presidència a Illa. Com que la decisió és difícil, l’última paraula la tindrà la militància, que decidirà en una consulta interna.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

PICABARALLES

No només hi ha desconfiances entre el PSC i ERC. Els republicans tenen també moltes picabaralles amb el partit d’Ada Colau. Les relacions es van enverinar especialment quan els Comuns van maniobrar el 2019 per arrabassar-li l’alcaldia de Barcelona a Ernest Maragall de la mà del PSC i de Manuel Valls. La tornada va arribar la tardor del 2021: Junts va trencar el Govern i Albiach es va oferir per entrar, però Pere Aragonès li va donar un cop de porta. Lluny d’apaivagar-se les relacions, els Comuns van repetir la jugada amb l’alcaldia de Jaume Collboni i els vots del PP per impedir un govern municipal de Xavier Trias i els republicans. Al seu torn, ERC ha acabat teixint un acord amb el PSC a Barcelona que exclou Colau, el partit del qual al Parlament va tombar els Pressupostos que va fer implosionar el Govern d’Aragonès.