Puigdemont necessita un canvi del reglament del Parlament per votar

La nova legislatura que ha arrencat aquesta setmana amb la constitució del Parlament no està exempta de polèmica. Dies abans de la votació per configurar la Mesa de la Cambra catalana, el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar el vot telemàtic del diputat de Junts, Lluís Puig, una cosa que afecta també el líder postconvergent, Carles Puigdemont.

La mesa d’edat de la institució va acceptar els seus vots de forma delegada, ja que es votava en urna i no de manera telemàtica, una decisió que el PP ha elevat al TC al considerar que l’òrgan rector provisional estava "desobeint reiterades sentències". No és el primer cas. Des que van marxar a l’estranger el 2017, han sigut alguns els grups parlamentaris (Cs, PP, Vox i PSC) els que han presentat diferents recursos d’empara al TC contra els acords de la Mesa d’acceptar els vots de dirigents independentistes que es troben fora d’Espanya.

La doctrina fixada pel TC considera que no són vàlids els seus vots delegats perquè responen a "situacions que resulten de la voluntat de sostreure’s de l’acció de la Justícia", i no al que marca el reglament del Parlament en l’article 95, que preveu la delegació només en cas de "baixa de maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o una incapacitat prolongada".

La jurisprudència, no obstant, ha coincidit en tots els casos que involucren Puig i Puigdemont a no anul·lar els acords que s’han produït amb el seu vot pel "principi de seguretat jurídica", per la qual cosa no ha deixat sense efecte les iniciatives aprovades.

El compromís de la Mesa

La nova Mesa, que està sota la presidència de Junts, ja s’ha compromès a continuar comptabilitzant els dos vots malgrat el que digui el TC. Però, ¿com poden garantir-ho? Segons experts consultats per EL PERIÓDICO, l’única via legal és una reforma del reglament del Parlament. Els postconvergents han intentat en els últims anys obrir aquest meló, i en la passada legislatura el canvi va ser impulsat per ERC i la CUP, però no va arribar a prosperar a causa de la convocatòria anticipada d’eleccions. La proposta de les dues formacions polítiques passava per ampliar els supòsits per delegar el vot (article 95.2) a "situacions excepcionals d’especial gravetat", l’autorització de les quals hauria de recaure, com ja estipula el reglament, en la Mesa, i també proposava incloure la modalitat telemàtica de vot davant situacions d’"especial gravetat" en què es consideri "suficientment justificat", com en el cas que un diputat estigui complint compromisos a l’estranger de "representació institucional". En el reglament actual només es remarca que, en cas de delegar el vot, l’òrgan rector pot incloure el vot telemàtic si hi ha "garanties" plenes d’exercir-lo, però no valora que en si mateix sigui una modalitat.

La proposta d’ERC i la CUP no va prosperar per la via ràpida perquè Junts va votar en contra d’aquesta opció, que requeria d’una majoria absoluta. Els postconvergents demanaven que s’incloguessin també en la normativa les intervencions telemàtiques "per qualsevol altra circumstància", una cosa que, d’altra banda, els lletrats de la institució, en un informe arran de la proposta de reforma d’ERC i la CUP, van veure viable, al·legant que els diputats han de poder escoltar i debatre abans de decidir el seu vot, tot i que fos a distància.

Amb la nova legislatura en marxa, la reforma del Parlament és previsible que torni a plantejar-se, però necessita una majoria absoluta per prosperar, i els independentistes ja no poden posar-la en marxa sense comptar amb el PSC, perquè ja no sumen majoria. A més, segons relaten les fonts consultades i s’especifica a l’informe dels lletrats, aquesta modificació de l’article 95 hauria d’incloure un supòsit raonable i admissible, que no fos "genèric" i que acredités l’"excepcionalitat" justificada per donar peu al vot delegat i telemàtic.

La possible impugnació

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Les fonts consultades avisen que si la reforma s’aprova sense aclarir aquest supòsit, qualsevol partit podria impugnar-la i el TC, acollint-se a la jurisprudència, podria considerar que va contra el "principi de presencialitat" que avala la condició d’igualtat dels parlamentaris, com ja va argumentar en sentències anteriors. Si és el Govern el que decideix portar el text a l’alt tribunal, la norma quedaria suspesa mentre es resol sobre la seva constitucionalitat, un escenari poc viable perquè per ser aprovada necessita el vistiplau del PSC, i difícilment el Govern, amb el PSOE al capdavant, ho intentaria frenar.

El retoc a la normativa interna depèn només d’un acord entre grups, que es constituiran dijous vinent. Per ara, fins que no hi hagi convocat un ple d’investidura, no hi ha votacions a la vista. Amb la llei d’amnistia aprovada, els llimbs actuals podrien allargar-se, pendent de la possible tornada dels dos diputats per votar presencialment. En aquest cas, la modificació de l’article 95 podria posposar-se al perdre el caràcter urgent.