ERC i el PSC xoquen pel significat del concepte de finançament "singular"

Tot i que sembla que la música sigui la mateixa quan tant ERC com els socialistes parlen de finançament "singular", el fet és que la lletra que posa cadascú al concepte és radicalment diferent. Els dos partits doten d’un contingut diferent aquesta singularitat catalana, peça clau de les negociacions per a la investidura de Salvador Illa que s’abordaran en la reunió d’avui. El xoc està, bàsicament, que els republicans defensen que Catalunya tingui en exclusiva la clau de la caixa i, per tant, surti del règim comú, com Euskadi i Navarra; mentre que el PSC se cenyeix al marc de l’Estatut i la gestió compartida dels impostos.

El finançament singular ha sigut vaixell insígnia d’ERC des de la recta final del mandat de Pere Aragonès, que va presentar ja amb les eleccions del 12 de maig convocades els detalls de la seva proposta. Una mena de concert econòmic basat que la Generalitat recapti i gestioni "tots els impostos" que es paguen a la comunitat. En aquell moment, la resposta del PSC va ser que el plantejament del Govern "no era prou assenyat" perquè difícilment tindrà recorregut qualsevol aposta que pretengui superar l’Estatut.

Però ara, després de les eleccions i amb Illa necessitant el vot dels republicans per ser investit president, ERC juga la carta de convertir el seu model de finançament en condició sine qua non per als seus suports, i la paraula "singular" ha començat a colar-se a consciència en els discursos tant del PSOE com del líder del PSC. "El Govern vol donar resposta a la singularitat de Catalunya", va deixar caure aquest cap de setmana el presidenciable socialista, que fins ara havia eludit el concepte estrella d’ERC i que presumeix que Pedro Sánchez s’hagi compromès a millorar el sistema de distribució de recursos.

Illa defensa que cal esprémer el marc legal vigent –l’Estatut que va ser esmenat pel Tribunal Constitucional– a l’hora de pactar el nou model de finançament. Posa èmfasi que no s’ha desenvolupat el consorci tributari compartit entre la Generalitat i l’Estat per recaptar i gestionar els tributs i que aquest sistema, agradi més o agradi menys a altres barons socialistes territorials, ja ha passat el filtre de la llei. Però els republicans rebutgen aquest sistema que suposaria una clau compartida de la caixa i afirmen que el model que plantegen és viable i té encaix jurídic fent una modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). Ahir, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, va acusar els socialistes d’intentar "confondre" amb la qüestió de la singularitat i va resumir així el seu model: "Clau de la caixa i cent per cent dels impostos".

La tercera a aportar

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

En el que sí que s’aproximen les dues formacions és a l’hora d’assenyalar que l’actual repartiment de recursos és "injust" perquè Catalunya és la tercera a aportar mentre que ocupa el lloc 14 a rebre. Illa ha anat endurint la defensa del principi d’ordinalitat a mesura que ha anat prenent consciència que aquest és el principal nus que haurà de desfer per aconseguir arrencar el sí dels 20 diputats d’ERC. De la mateixa manera que la condonació del deute serà també una altra de les cartes complementàries per jugar mentre els independentistes xifren en 22.000 milions d’euros el dèficit fiscal entre el que aporten i el que finalment reben els catalans.

Els Comuns, el tercer actor en la triangular, que aspiren a exercir d’argamassa per sumar una majoria absoluta, que faci frutificar la investidura d’Illa esquiven mullar-se sobre si el model de finançament per a Catalunya s’ha de situar fora del règim comú. "Necessitem un acord al més consensuat possible i negociar sense línies vermelles", es va limitar a dir el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, mirant de no decantar la balança més a un costat que a l’altre.