Felip VI, 10 anys entre tensions polítiques

Felip VI compleix demà 10 anys en el tron. Si fos un entrenador de futbol, es podria dir que és un amarrategui: no arrisca i juga a la defensiva, això últim obligat sobretot per la situació que li va deixar el seu pare, Joan Carles I.

Rafael Spottorno, que va ser cap de la Casa del Rei entre el 2011 i el 2014 i va estar encarregat d’organitzar l’abdicació, el coneix bé i, recentment, en un acte a l’Ateneu de Madrid va parlar dels "caràcters" dels dos reis: "Un és més expansiu, l’altre és més contingut. El regnat de Joan Carles va ser un vendaval. Literalment. Perquè és una persona vendavaliana, diguem-ne. Felip és molt més tranquil i, en aquest temps, probablement, necessitem una persona amb aquest caràcter i amb aquesta experiència, aquesta bonhomia i amb aquesta tranquil·litat per afrontar les situacions". I va continuar: "No ho ha tingut fàcil en aquests 10 anys, gens, però ha demostrat una qualitat personal i un talent polític indiscutibles".

"Felip és molt més tranquil que el seu pare i, en aquest temps, probablement, necessitem una persona amb aquest caràcter", afirma Spottorno, excap de la Casa

Efectivament, Felip VI ha deixat clar que té una manera de ser molt més prudent i discreta que el seu pare, a qui al final la seva espontaneïtat i frivolitat l’han portat a acabar la seva vida lluny d’Espanya i de la seva família. Joan Carles I li va entregar una monarquia danyada per la seva relació amb la seva amiga Corinna Larsen, la cacera a Botswana en plena crisi i l’escàndol de corrupció del seu ja exgendre Iñaki Urdangarin. Felip VI, que es va comprometre en el seu discurs de proclamació a "observar una conducta íntegra", ha aconseguit estabilitzar la institució i millorar la imatge de la monarquia en un entorn que tampoc ha sigut fàcil. Aquests 10 anys han estat plens de situacions inèdites i la inestabilitat ha sigut una constant en el terreny polític, social i familiar.

1-O i repeticions electorals

La Constitució, al seu article 56, diu que el Rei "és el cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions". El primer gran desafiament li va arribar a Felip VI amb el referèndum il·legal d’independència de l’1 d’octubre del 2017, davant el qual va voler prendre la paraula i va pronunciar el seu primer discurs extraordinari 48 hores després. El cap d’Estat va considerar que havia de deixar clara la seva posició, tot i que al president del Govern central, Mariano Rajoy, no li acabés d’agradar perquè, com es va saber mesos després, va considerar que podia veure’s com un senyal de debilitat de l’Executiu. Aquesta reticència Rajoy mai l’hi va exposar directament a Felip VI i aquest va gravar una al·locució que va ser emesa el dia 3: el Monarca va reclamar a l’Estat que assegurés l’"ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions", assenyalant el camí de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que la Moncloa ja havia començat a preparar mesos abans amb discreció.

El segon gran desafiament polític va ser el final del bipartidisme i les conseqüències que un Congrés fragmentat van tenir en l’elecció dels presidents del Govern. En tots els anys del regnat de Joan Carles I, se celebraven eleccions generals, el Monarca feia una ronda amb els grups parlamentaris, proposava un candidat (el guanyador dels comicis) i aquest acabava guanyant la votació per ser investit cap de l’Executiu. No obstant, el 2015 i el 2019 la dificultat de les aliances va impedir que fos així i, després de múltiples rondes i investidures fallides, va caldre repetir les eleccions generals.

En el terreny social, el Monarca també va haver de fer front, com la resta del planeta, a la pandèmia de la covid, amb els obligats canvis en la seva agenda i en la manera de fer la seva feina. Els reis espanyols, com les altres monarquies europees, cuiden al detall la seva exposició pública, perquè és a través seu com es mostren útils i serveixen la societat i, en una etapa de confinament com aquella, van haver d’ajustar la seva manera de fer.

Més de 200 videoconferències

Notícies relacionades

Guilarte vol "avançar" i "despolititzar" la justícia

Sánchez allarga la mà a nous acords amb el PP

Felip i Letizia van fer més de 200 videoconferències entre els mesos de març i juny del 2020 amb entitats socials i sanitàries de tot tipus per mostrar la seva preocupació per la situació, intentar ajudar a donar a conèixer algunes investigacions i, també, demostrar la utilitat de la institució. Perquè la pandèmia de covid li va arribar a Felip VI just alhora que es van publicar les informacions sobre la fortuna oculta que tenia el seu pare en paradisos fiscals. En el terreny familiar, el cap de l’Estat ha hagut d’enfrontar-se a la publicació i les investigacions sobre les finances de Joan Carles I, un escàndol que el va portar a decidir juntament amb ell i també el Govern de Pedro Sánchez que era millor que se n’anés d’Espanya. L’agost del 2020, l’emèrit se’n va anar a viure a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), on continua encara residint tot i que cada vegada són més habituals les visites que fa a Espanya, sobretot a Sanxenxo (Pontevedra) per sortir a navegar.

L’assumpte familiar ha sigut el més dolorós per a Felip VI aquests 10 anys, perquè la ruptura amb el seu pare (a qui va retirar el sou que cobrava i a qui va dir que renunciarà a la seva herència quan mori) va arribar després d’un altre cisma familiar. Al poc temps d’arribar al tron es va distanciar de la seva germana Cristina, que va arribar a estar imputada (i després absolta) en el cas Nóos, que afectava Urdangarin, ara el seu exmarit. Felip VI ha hagut de destinar molta energia i molts anys, sobretot fins al 2020, a trencar amb el passat i alguns membres de la seva família per deixar clar que la institució la representen la seva dona, Letizia, que s’ha erigit com el seu valor més segur; la seva hereva, la princesa Elionor, i la infanta Sofia.