El Govern reclama que hi hagi reprimendes

Activat el mecanisme estatutari de l’article 27, contra les decisions de superiors que no es comparteixen, ningú s’atrevia a augurar cap a quin costat s’inclinaria la Junta de Fiscals de Sala, a la qual en van assistir 37 (dos d’ells de forma telemàtica) dels seus 39 membres, la majoria d’ells col·locats a la cúpula de la carrera fiscal durant el mandat de Dolores Delgado i de García Ortiz, fet que feia presumir que previsiblement la majoria compartiria el seu criteri. Els dos que faltaven van excusar la seva presència per motius de salut.

Veto exprés

I la votació va ser tan ajustada que només un vot va fer que la balança s’inclinés a favor de la postura de García Ortiz, que va obtenir 19 vots –18 més el seu propi–, davant 17, entre els quals hi havia els dels quatre fiscals del procés, que entenien que l’amnistia no pot ser aplicable al delicte de malversació de cabals perquè la mateixa llei veta expressament "l’enriquiment personal de caràcter patrimonial" i si s’atempta contra els interessos de la unió, extrems que la posició majoritària descarta que es produeixin en aquest cas. El fiscal de sala Antonio Vercher s’hi va abstenir.

Ara s’encarregaran de fer els informes sol·licitats pel Tribunal Suprem la tinenta fiscal de l’alt tribunal, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal en cap de sala penal Joaquín Sánchez-Covisa. Tots dos substituiran Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Javier Zaragoza, que van ser els primers a intervenir per defensar la seva postura en contra d’aplicar l’amnistia pel delicte de malversació. Fonts fiscals van destacar la intervenció que van dur a terme tant el fiscal en cap davant del Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, com Pilar Barrero, totes dues a favor de l’aplicació de l’amnistia. Al seu costat es van posicionar el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso, i el que durant molts anys ho va ser d’Antidroga, José Ramón Noreña, així com l’exfiscal general Dolores Delgado.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

En contra d’aplicar l’amnistia a la malversació hi havia, entre d’altres, la també exfiscal general de l’Estat María José Segarra i el fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón. L’últim a intervenir-hi va ser García Ortiz, que va defensar que els fiscals del procés responien a qüestions que no els competeixen. També va afirmar que els seus companys equiparen l’"ànim de lucre" que exigeix el delicte de malversació amb l’"enriquiment personal de caràcter patrimonial", que la llei considera no amnistiable, quan no ho és, ni va afectar els interessos financers de la Unió Europea, fet que hauria suposat la intervenció de la Fiscalia Europea.

En plena batalla oberta en el poder judicial sobre com s’ha d’aplicar l’amnistia, el Govern va pressionar ahir perquè hi hagi "conseqüències" per a aquells fiscals que "no acatin la llei" aprovada pel Congrés. L’Executiu es va pronunciar així el mateix dia en què es reunia la Junta de Fiscals. L’encarregada de començar a exercir aquesta pressió va ser la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la seva tradicional compareixença dels dimarts. El seu argument va ser que en un Estat de dret s’ha de "respectar la separació de poders" i que és "insòlit que fiscals i jutges qüestionin l’aplicació de la llei". Es refereix, per exemple, a l’oposició que van mostrar els fiscals del judici de l’1-O i el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón. Quan Plaja va començar els seus retrets cap al poder judicial, al principi semblava que evitaria pronunciar-se sobre el conflicte obert entre els fiscals. Però, finalment, va acabar anant de ple a la reunió de la Junta de Fiscals d’ahir. "Si hi ha algun fiscal que es nega a exercir les seves responsabilitats i a acatar la llei d’amnistia, el que és obvi és que hi ha d’haver conseqüències", va acabar.