Illa comunicarà a Rull que necessita "més temps" per anar a la investidura

El líder del PSC, Salvador Illa, traslladarà al president del Parlament, Josep Rull, que està disposat a optar a la investidura, però que necessita "més temps" per poder amarrar els 68 suports necessaris de la mà d’ERC i dels Comuns perquè prosperi, per la qual cosa ha donat per fet que en el ple del 25 de juny no hi haurà candidat i s’activarà el rellotge de dos mesos mitjançant el mecanisme de l’"acte equivalent" a un intent fallit. Així ho va assegurar ahir a la nit en una entrevista a la cadena SER, en la qual va confirmar, com va avançar EL PERIÓDICO, que la seva prioritat és no sotmetre’s a la investidura fins que tingui assegurats els vots.

Illa no contempla que Carles Puigdemont pugui optar a la presidència. "Té 74 nos", va insistir, mentre que va definir la suma que ell pretén amb els republicans i amb els Comuns com l’"única viable". "La meva investidura necessita temps, puc obtenir 68 vots i estic parlant per armar aquesta majoria. Quan la tingui, la comunicaré al president del Parlament", va dir, descartant que això sigui possible en els pròxims dies.

Rull inicia avui la ronda de contactes amb els presidents de grup i anunciarà, com a molt tard dijous al matí, si hi ha o no candidat per al ple que se celebrarà d’aquí a una setmana.

Ni el presidenciable del PSC ni Puigdemont tenen amarrats prou suports, així que si algun dels dos fa el pas de postular-se s’encamina a una probable investidura fallida. I si tots dos decideixen no fer-lo, la sessió convocada servirà només per constatar que, per ara, no hi ha candidat.

Avui començaran a desfilar pel despatx de Rull els presidents dels grups de Comuns, Vox, PP, CUP i Aliança Catalana i demà ho faran els de Junts, PSC i ERC. En paral·lel, els socialistes es reuneixen amb els republicans amb la proposta del model de finançament singular com a principal nus de les negociacions. Una vegada hagi escoltat el posicionament de tots els representants, el president del Parlament prendrà una decisió.

Si no hi ha cap aspirant disposat a afrontar la investidura, el que farà Rull és acollir-se a l’"acte equivalent" a un intent fallit, el precedent del qual es remunta al ple del 30 de gener del 2018 que va suspendre Roger Torrent per incompareixença de Puigdemont. En aquell moment no es va activar el rellotge, però els lletrats ho van plantejar com una opció per evitar el bloqueig. I més tard, amb la inhabilitació de Quim Torra, es va utilitzar per primera vegada.

Feia dies que Illa calibrava si li sortia a compte anar a la investidura. Junts el va desafiar a fer el pas sabent que difícilment podrà tancar un pacte amb ERC per ser investit i mentre guanya temps perquè l’amnistia s’apliqui a Puigdemont.

Fer un Feijóo

Per la seva banda, tot i que l’endemà de les eleccions catalanes Puigdemont va anunciar la seva intenció de presentar-se a la investidura i va argumentar que podia obtenir més vots que Illa, des de Junts també descarten ara que l’expresident es postuli sense tenir els suports lligats. Perquè la seva investidura prosperi, necessitaria el vot afirmatiu d’ERC i la CUP, a més de l’abstenció del PSC, que ha descartat ja en múltiples ocasions aquesta possibilitat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Junts té al cap la investidura fallida del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, al setembre, que va constatar que només podia sumar amb Vox, malgrat haver guanyat les generals dos mesos abans. "No volem fer un Feijóo", va dir el secretari general de Junts, Jordi Turull.

En el cas de Puigdemont, a més, també entra en joc el compromís electoral que va adquirir durant la campanya de tornar a Catalunya per assistir presencialment al primer debat d’investidura, fos qui fos el candidat. Una carta que el partit no vol malbaratar presentant Puigdemont a una votació sabent que seria fallida. En canvi, que l’expresident tornés per assistir a una investidura d’Illa podria tensar encara més ERC internament a l’hora de donar els seus vots al PSC, i dinamitar un pacte que deixaria Junts a l’oposició.