L’oficina de Puigdemont demana que se li apliqui ja el sobreseïment
Albert Alay argumenta al jutge García-Castellón que resistir-se a tramitar-lo suposaria un "retorciment de la norma"
L’historiador Josep Lluís Alay, cap de l’oficina a Brussel·les de l’expresident Carles Puigdemont, ha preferit no esgotar el termini de 10 dies que va concedir al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón per pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia a la causa de Tsunami Democràtic i li va reclamar que n’acordi el sobreseïment lliure, com preveu la norma que va entrar en vigor la setmana passada, per quedar exempt de qualsevol responsabilitat penal.
En un escrit de 12 pàgines, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, la defensa d’Alay, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, argumenta que els delictes de terrorisme que s’imputen en la causa són inexistents, però en qualsevol cas estarien fora dels declarats exempts per la mateixa llei d’amnistia, malgrat la mort del ciutadà francès, que va tenir un infart durant el bloqueig de l’aeroport del Prat.
En aquest sentit, argumenta que faltaria el requisit previst en la mateixa llei d’amnistia per deixar fora els casos en què s’hagués produït una mort, perquè exigeix intencionalitat. "Qualsevol altra interpretació comporta un retorciment de la norma i un forçament de la voluntat del legislador", es diu en l’escrit.
"Molt s’ha especulat i abusat respecte d’un succés luctuós esdevingut el dia de la manifestació de Tsunami. No obstant, es miri per on es miri, aquest fet, que no guarda cap relació amb la manifestació, no pot ser qualificat d’intencionat", assegura l’escrit, que afegeix que es va tractar d’una mort "fortuïta i mai intencionada" no relacionada amb les manifestacions de Tsunami Democràtic.
Una simple manifestació
Notícies relacionadesAfegeix que les manifestacions organitzades per la plataforma Tsunami Democràtic en cap cas poden veure’s com "actes que puguin ser qualificats com a violacions dels drets reconeguts a l’article 3 del Conveni, que prohibeix la tortura i els tractes inhumans o degradants", que són els únics que queden exclosos de l’amnistia. "En definitiva, en el cas que ens ocupa, és evident que no estem davant la vulneració de cap d’aquests dos preceptes", assenyala l’escrit.
"Estem davant uns fets que no passen de ser l’exercici legítim del dret de manifestació, per molt àmplies i freqüentades que hagin sigut", pel que és procedent aplicar la llei que va entrar en vigor la setmana passada i "declarar amnistiats els fets pels quals s’investigava" Alay.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia