Manuel García-Castellón: "La separació de poders a Espanya pot estar en risc"

Se l’ha acusat des del Govern de prendre decisions amb implicacions polítiques. ¿Existeix el lawfare a Espanya?

És una pregunta molt respectable, però és absurd. Quan els ha tocat a d’altres, no es parlava de lawfare, només en un moment determinat. Acusar de lawfare és acusar de prevaricació, cosa que és gravíssima, gravíssima. Si es comet una prevaricació que s’actuï contra aquest jutge. Lawfare ja amaga una altra cosa, i això és el que és greu, que des d’altres institucions de l’Estat s’ataqui un dels tres poders. Això és el que mai s’havia vist.

En el cas del Tsunami Democràtic, l’Oficina Federal de Suïssa va dir fa uns dies que no veia indicis de terrorisme. ¿Continua pensant que en el procés hi va haver actuacions terroristes?

No puc opinar, lògicament, sobre el que faig, però em remeto al que s’ha escrit a les interlocutòries judicials. El fet que l’Oficina Federal suïssa digui alguna cosa… Per començar, examina els assumptes i els reparteix a un jutge de Suïssa, i veu si té sentit o no aquesta ordre d’investigació o aquesta comissió rogatòria. Segons la legislació espanyola, amb la reforma del 2015, hi ha un tipus de terrorisme determinat que no hi ha a Suïssa. Dit això, Suïssa és un dels signants de la convenció contra el terrorisme. Però no entraré en més.

Una de les qüestions més polèmiques ha sigut la possible inclusió de Puigdemont en aquests possibles delictes de terrorisme.

Això està en mans del Tribunal Suprem. Se li va remetre, es va acceptar, i allà està.

En relació amb la llei d’amnistia. ¿Considera que existeixen obstacles per aplicar-la a alguns delictes relacionats amb el procés?

L’opinió dels fiscals del Suprem és pública, però no vull ficar-me en això, lògicament.

Com a jutge de garanties de la Fiscalia Europea, ¿tindrà un paper rellevant en les investigacions del cas Koldo i sobre Begoña Gómez?

La Fiscalia Europea és la que fa la investigació, mentre que el jutge de garanties només està per a això, per establir garanties quan el que es demana per la fiscalia és la restricció de determinats drets. Per exemple, presons, intervenció de correus electrònics, de trucades… Fins aquí.

En relació amb la macrocausa contra el comissari Villarejo, en la qual es va desestimar el delicte de suborn, ¿creu que pot córrer perill després d’aquesta primera sentència?

En relació amb el que ha fet la Sala Penal o el Tribunal d’Apel·lació no puc ficar-m’hi. Jo sé el que vaig fer jo, i allà està. No puc entrar en més.

El Consell General del Poder Judicial porta cinc anys i mig amb el mandat caducat. ¿Hi hauria d’haver un altre tipus de sistema perquè no es repeteixin situacions així?

Evidentment, és intolerable que continuï sense renovar-se. D’altra banda, és veritat que el sistema d’elecció dels vocals del CGPJ, a excepció del primer consell de Federico Sainz de Robles, ha estat polititzat, perquè s’elegeixen exclusivament de manera política pel Congrés i pel Senat. Cosa que, en principi, no té perquè estar malament, però hi ha hagut alguna disfunció al llarg del temps que ha fet que estigui en solfa contínuament. Naturalment, és molt dolent per al poder judicial, perquè les activitats jurisdiccionals dels jutges queden en sospita i això no és bo. O sigui que caldrà introduir-hi, perquè així ho va aconsellar Europa a més, modificacions, que són imprescindibles.

Després de la seva trajectòria, ¿què li sembla que els dos grans partits no siguin capaços de posar-se d’acord en això?

Com que parteixen de perspectives diferents d’on es vol arribar, l’acord és difícil. Uns volen que es canviï el sistema i d’altres no tant. Per això es va acudir al comissari europeu, precisament. Tot i que sense gaire èxit.

El fet de necessitar un agent extern per a un assumpte que incumbeix la salut democràtica del país, ¿pot donar una projecció negativa de la democràcia espanyola?

Sí, sens dubte. Tenim la vigilància de la Comissió Europea, és cert, i es veu com la UE intervé en assumptes nacionals, com es veu amb la Fiscalia Europea. Quan es va contra les normes establertes a Europa del que és un règim democràtic i se l’ataca per algunes de les seves fissures, allà està la UE. Dit això, a esperar una mica.

Es jubila a l’octubre. Ha portat alguns dels casos més mediàtics de les últimes dècades. ¿En quin s’ha sentit més pressionat?

Maldecaps, tots i cap. Afortunadament continuo tenint el concepte que tenia quan em vaig posar a estudiar oposicions per ser jutge. Pensava que, d’alguna manera, en un gra de sorra podies modificar una cosa dolenta del món. No he buscat altra cosa que mirar de restablir aquest gra de sorra.

Però el món ha canviat molt. ¿Considera que aquesta evolució ha afectat la independència del poder judicial?

Desgraciadament, sí, i a les proves em remeto del que ha passat i està passant respecte a altres poders de l’Estat. És gravíssim. ¿Que hi contribueix el soroll de les xarxes socials? Efectivament. ¿Què no són un periodisme seriós? Doncs no, no ho són. Tot això barrejat, porta a les conseqüències que desgraciadament veiem.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Per tant, considera que la separació de poders en aquest país pot estar en risc.

Pot estar en risc, és clar que sí. Per descomptat.