La bretxa de la dreta judicial

Llarena, doncs, dictarà un acte que, segons fonts del Suprem, podria estar llest la setmana vinent. Els quatre fiscals han sigut substituïts i l’informe de la Fiscalia del Tribunal Suprem sol·licita ara l’aplicació de la llei d’amnistia a la malversació dels fons utilitzats en la convocatòria del referèndum de l’1-O del 2017.

Però, ¿que potser la posició dels quatre fiscals (Fidel Cadena, Javier Moreno, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza) era o és completament aliena a l’instructor Llarena i els sis membres de la sala citada? La resposta és no. Ha sigut aquesta sala i l’instructor que van establir el gener del 2023 la doctrina sobre el delicte de malversació després de la reforma del Codi Penal. A saber: que aquesta reforma permet mantenir l’acusació de la condemna als acusats del procés per l’esmentat delicte.

Debat juridicopenal

La llei és clara quant al propòsit d’amnistiar també la malversació que tenia la intenció de promoure les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017 (apartats a i b). Però en lloc de deixar l’assumpte amb aquesta taxativitat, el punt 4 introdueix una consideració que és objecte de debat juridicopenal, quan afirma: "No es considerarà enriquiment l’aplicació a les finalitats previstes en els apartats a i b quan, independentment de la seva adequació a l’ordenament jurídic, no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial".

Fins ara s’havia instal·lat la idea que la dreta judicial volia evitar o retardar l’arribada de la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional, de majoria progressista (sis a quatre). ¿Com? A través, per exemple, de la presentació de qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Però si s’eleva una qüestió prejudicial, per exemple, les mesures cautelars (detenció), previstes en l’article 4 de la llei d’amnistia, s’haurien de deixar sense cap efecte, perquè, segons una font del Suprem: "Cap jutge seria capaç d’acordar una presó per un fet amnistiat l’aplicació de la qual li suscita aquests dubtes que eleva al TJUE".

"Aquesta estratègia de la dreta judicial per saltar-se el TC, per dir-ho d’alguna manera, a través de qüestions prejudicials elevades al TJUE o també per denegació directa que s’apliqui la llei a la malversació, té un forat: els recursos d’empara dels afectats", raona un fiscal que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Ara bé: si l’instructor posa la directa, els imputats i condemnats a qui se’ls nega l’amnistia, Puigdemont, Puig, Comín, poden recórrer la interlocutòria que dicti el jutge davant la sala primera i, com que Llarena no actuarà sense el seu suport, anar després en recurs d’empara davant el Constitucional.

Exemple: si Llarena denega l’aplicació de la llei a Puigdemont i manté l’ordre de detenció a Espanya, l’expresident demana l’empara tant sobre la necessitat d’una mesura cautelaríssima per anul·lar l’ordre de detenció com sobre el tema de fons, és a dir, que li han d’aplicar la llei d’amnistia. El TC, per tant, hauria de pronunciar-se ràpid sobre si concedeix la mesura cautelaríssima i si és procedent mantenir o aixecar l’ordre de detenció. La doctrina diu que no se sol concedir una mesura cautelaríssima –en aquest cas anul·lar l’ordre de detenció– perquè això dona a entendre, d’entrada, que es dona la raó al recurrent en el tema de fons, això és, que se li ha d’aplicar la llei d’amnistia, per a la qual cosa el TC trigaria uns vuit mesos a pronunciar-se.

Una temporada a la presó

¿I si Puigdemont aterra a Espanya? "Una altra cosa és que vingui a Espanya, se’l detingui i plantegi el recurs d’empara en el qual demana que se suspengui l’arrest", assenyala la font judicial. "Si es produís la detenció, amb l’article 17 de la Constitució al davant [drets fonamentals] podria plantejar la cautelaríssima. Però s’arriscaria que el TC no estimi la pretensió d’aixecar la mesura de detenció", afegeix.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

En el cas que es denegués aquesta mesura d’anul·lar l’ordre de detenció, Puigdemont, seguint amb l’exemple, passaria una temporada a la presó ja que el tema de fons –si se li ha d’aplicar o no la llei d’amnistia– trigaria vuit mesos a ser abordat.

Durant aquest lapse de temps, fins i tot es pot afirmar que l’expresident podria ser jutjat i condemnat per malversació agreujada a una pena de 12 anys de presó. Perquè el judici i la sentència no requeriria gaire temps.