La Fiscalia demana amnistiar els líders del procés i els policies de l’1-O

La Fiscalia va decidir no demorar més la presentació d’escrits al Tribunal Suprem i, després d’escoltar dimarts passat la Junta de Fiscals de Sala, va sol·licitar, a la Sala Segona de l’alt tribunal, que deixi sense efecte les condemnes que va imposar en la sentència del procés i, als jutges Pablo Llarena i Susana Polo, que procedeixin a aplicar l’amnistia i decretar l’arxivament dels procediments oberts, el primer pels processats en rebel·lia per desobediència i malversació, i la segona per terrorisme per les protestes de Tsunami Democràtic. Els líders del procés no són els únics processats que el ministeri públic va sol·licitar amnistiar, ja que la Fiscalia de Barcelona també va presentar un escrit al jutjat que investiga 46 policies per les càrregues de l’1-O.

En tres escrits, firmats per la tinenta fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal en cap de la Sala Penal Joaquín Sánchez-Covisa, el ministeri públic advoca per l’aplicació de l’amnistia, fet que suposa que en el cas de l’expresident d’ERC Oriol Junqueras i de la resta de condemnats per la Sala Segona per malversació, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, les penes d’inhabilitació que continuen complint es donin ja per executades i la seva responsabilitat penal per extingida.

En el cas de l’expresident català Carles Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, processats en rebel·lia per aquest mateix delicte, també sol·licita que es declari extingida la seva responsabilitat penal, al dictar-se el sobreseïment lliure de les actuacions, una cosa que comporta retirar les ordres de detenció en vigor.

Sense enriquiment personal

Els fiscals argumenten que la llei d’amnistia és de plena aplicació al cas, perquè no entra dins dels vetos previstos per la mateixa norma: no es considera enriquiment personal destinar diners públics a l’1-O i ni en la sentència ni en cap de les interlocutòries dictades en el procediment s’ha fet "referència al fet que s’hagués produït una afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea".

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

L’informe de Tsunami el subscriu només la tinenta fiscal del Suprem. Sobre la qualificació dels fets com a terrorisme, apunta que en la interlocutòria per la qual el Suprem va obrir causa contra Puigdemont es recull que Tsunami té com a finalitat "la subversió de l’ordre constitucional i la desestabilització greu de les institucions democràtiques", una finalitat que al parer de la fiscalia "no coincideix en gran manera" amb el que les lleis europees consideren "imprescindible" per ser qualificat de terrorista. Cap dels fets investigats, afegeix, "han causat de forma intencionada una greu violació dels drets humans".

Quant a les càrregues policials de l’1-O, el document de la fiscal sosté que l’actuació dels agents s’integrarien, "a tot estirar", en els delictes de lesions i maltractament d’obra, infraccions que no es veuen afectades per les exclusions previstes a l’article 2 de la llei d’amnistia. Hi afegeix, contra el que sostenen algunes acusacions, que també han de ser amnistiats els delictes contra la integritat moral, ja que les accions "no van superar el llindar mínim de gravetat".