El jutge veu una escletxa per implicar Mas i Puigdemont en la trama russa del procés

El nou procés judicial aglutinarà tot allò relacionat a la trama russa del procés i permetrà al jutge ordenar a la Policia que realitzi una sèrie d’indagacions, com revisar els mòbils intervinguts a alguns imputats i comprovar si es van utilitzar fons públics per pagar els viatges d’avió i les estades a Rússia. També hauran d’analitzar l’informe del Tribunal de Comptes "sobre la legitimitat" de les despeses de l’oficina del Diplocat a Moscou. El jutge exposa que, un cop finalitzi la instrucció, remetrà al Tribunal Suprem la causa sobre Puigdemont i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la de Dalmases, en els dos casos per la seva condició d’aforats.

El magistrat ha incoat aquestes diligències per les "objeccions tecnicoprocessals" plantejades per l’Audiència de Barcelona quan va anul·lar la pròrroga de la investigació del cas Voloh, d’agost del 2023, i, per tant, no podia continuar les indagacions en el procediment.

Però ara hi ha trobat una escletxa i ha incoat el nou procediment a través del cas Catmon-Igman, en el qual s’investiga la presumpta internacionalització del procés amb subvencions públiques a través d’aquestes entitats de l’òrbita independentista, dirigides per Terradellas i Dalmases, i el "suport financer dels governs de Rússia i la Xina" a una Catalunya independent. El jutge Aguirre fa menció a la resolució del Parlament Europeu perquè s’investigui la ingerència russa a la UE i a Catalunya davant els intents de desestabilització del Kremlin.

Contactes a Barcelona i a Moscou

La interlocutòria del jutge relata els indicis i proves trobades, sobretot als mòbils dels implicats, sobre la presumpta ingerència russa i, en especial, sobre les reunions de Puigdemont, Terradellas i Alay amb influents personalitats russes "pròximes", recalca l’escrit, al president Vladímir Putin. Dues de les trobades van ser diess abans de la declaració unilateral d’independència (DUI), el 2017, a les Cases dels Canonges, residència oficial dels presidents de la Generalitat. Hi van participar Puigdemont, Artadi, Nicolai Sadovnikov (un misteriós exdiplomàtic rus que havia realitzat abans missions encomanades pel Kremlin) i un presumpte exgeneral rus, Serguei Motin. Motin podria haver ofert a l’expresident "10.000 soldats" per garantir una futura Catalunya independent i 10 milions d’euros per "crear" un "paradís fiscal en criptomonedes", detalla la interlocutòria.

El magistrat recull en el seu escrit, de 56 pàgines, nous indicis per afirmar que va existir-hi una trama russa. Però el més significatiu és la implicació directa de Mas i Puigdemont, així com la troballa d’un moneder de criptomonedes presumptament utilitzat per al finançament del procés i l’interès de dirigents independentistes per contactar amb Oleg Siromolotov, exsubdirector del Servei Federal de Seguretat de Rússia (FSB), el successor de la KGB, que s’encarregava del DKR, la branca de contraintel·ligència de l’organització.

El jutge assenyala que "Catalunya va ser objecte d’una campanya de confrontació informativa" durant el procés, "una maniobra que no només estava destinada a desestabilitzar una potència occidental" (Espanya), sinó a crear "les condicions prèvies per iniciar una operació molt més ambiciosa". Al seu entendre, amb l’"existència de contactes directes amb polítics locals de primer nivell i el desplegament d’agents encoberts", el cas català mostra "paral·lelisme" amb fases inicials dels conflictes de Crimea i Montenegro, amb una campanya d’"amenaça híbrida" per part del Kremlin. "Per a la política russa, el procés era una eina perfecta que li podia ajudar a avançar en els seus objectius estratègics contra Occident", incideix el magistrat en la seva resolució.

"Si el procés de secessió de Catalunya fracassava, com va passar, la simple existència del conflicte i la conseqüent desestabilització d’un país membre de l’OTAN ja representava una victòria notable per als interessos de Rússia", precisa el jutge. "En el cas que el procés hagués finalitzat amb èxit i Catalunya hagués obtingut la independència (i, així, el suport rus), Rússia hauria disposat d’una porta posterior per desestabilitzar la UE", tant políticament com econòmicament, mitjançant l’ús fraudulent de criptomonedes.

Eludir els controls econòmics

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Els suposats enviats de Rússia van oferir a Puigdemont ajuda militar i econòmica a canvi d’una legislació favorable a les criptomonedes i la conseqüent "influència en les estructures financeres". Segons el jutge, amb el desenvolupament d’aquesta tecnologia s’"eludirien" els controls "de les autoritats monetàries espanyoles i europees a causa de la impossibilitat del seu seguiment a través dels sistemes transaccionals bancaris tradicionals, i facilitaria la malversació de fons".

En aquesta trama situa el jutge els 13 investigats. Connecta Mas amb Terradellas, que era responsable de relacions internacionals de CDC. "La intensa línia de treball iniciada per Terradellas per aconseguir contactes del més alt nivell en el Govern rus no es pot comprendre sense el coneixement i anuència dels respectius líders polítics, és a dir, Artur Mas" en una primera etapa i Puigdemont,"des que va ser investit" president de la Generalitat.