La cúpula del PP es blinda en el temps de descompte per pactar el CGPJ

"El Govern hauria de fer el mateix que nosaltres. Parlar menys. No estem entrant en les provocacions malgrat l’ultimàtum i ens mantenim en la negociació". Molt poques persones dins del PP estan al corrent de les converses amb l’Executiu per intentar, per enèsima vegada, la renovació del Consell General del Poder Judicial. A més d’Alberto Núñez Feijóo i el seu nucli dur més reduït dins del gabinet; la secretària general, Cuca Gamarra, i el vicesecretari i interlocutor habitual en aquesta qüestió, Esteban González Pons, són els únics que realment comparteixen cada detall.

La informació no circula en la resta de la direcció nacional i el blindatge de les converses és total. Al PP asseguren que l’intent "va de debò" –com va arribar a verbalitzar el mateix Feijóo als passadissos del Congrés– i entenen que l’única manera d’evitar contaminacions en la seva posició –aquesta vegada sí– és el silenci més absolut.

El plantejament dels conservadors és clar: és més exigent, segons diuen en l’entorn del líder popular, que el que es va parlar el 2022 quan tot va acabar dinamitat, i no renuncia a unes "condicions mínimes" per a la independència judicial dels futurs nomenaments. A Gènova reconeixen que el camí, després de les eleccions europees, ara és més espaiós i permet un acostament que abans era impossible. Admeten que la nebulosa de Catalunya és permanent i consideren que "està afectant" el mateix Govern.

Enmig de les dificultats internes i els dubtes que recorren el partit de nord a sud pel que implicaria un pacte d’aquesta índole amb el Govern –també hi són a Génova–, el plantejament que ara impera entre Feijóo i els seus és "pensar a llarg termini". A la judicatura i especialment al Tribunal Suprem –on la situació és absolutament crítica per tots els nomenaments pendents– insisteixen en la necessitat d’una solució.

Aquest missatge ha calat entre els qui prenen les decisions dins el PP, i també la creença que han de fer el possible per "evitar una situació encara pitjor" si el Govern decidís finalment fer una reforma pel seu compte per a la qual té vots al Congrés. "El curtterminisme és senzill. Però aquí el que cal intentar és mantenir les institucions fortes. La justícia és el pilar més important", segons creu l’equip del líder conservador.

El que no hi ha, per ara, és garantia d’èxit. Al PP creuen que la pilota, en realitat, ja és a la teulada del president del Govern, que ha de decidir si veu l’acord o no. Hi hauria cessions per les dues parts, però els conservadors necessiten vendre un acord que avanci prou en despolitització perquè el partit en conjunt –sobretot els més reticents, que poden arribar a alterar-se– pugui entendre que era necessari fer-ho. "Hi ha elements perquè tiri endavant. N’hi ha. Però això no significa que hàgim de tancar-ho", admeten en el si de les converses per part del PP, que reconeix que la incertesa continua sent ben elevada.

Hi ha dirigents, que són pròxims a Feijóo malgrat que no estan en l’equip de la negociació, que es mostren optimistes perquè creuen que ara sí que hi podria haver acord. Però també n’hi ha d’altres que continuen mantenint-se escèptics: "Les paraules del president, qüestionant el lideratge de Feijóo i enviant amenaces i ultimàtums, no ajuden si de veritat volen un acord".

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Dos corrents

Clarament, al PP hi ha dos corrents en aquest moment: els qui directament desconfien, creuen que el Govern "tornarà a enganyar-los" i, sobretot, creuen que pot ser "molt demolidor" pactar una cosa així amb Sánchez quan els electors demanen "guerra" en tot; i els qui consideren que aquesta decisió no impedeix poder mantenir una oposició dura i que servirà per evitar un mal major en el qual els conservadors ja no tindrien cap influència.