ERC es prepara per negociar al límit i amb la seva militància decisiva

Els republicans han posat als socialistes tres condicions sobre la taula: que es continuï apostant per la llengua catalana; que es mantinguin els instruments per continuar abordant la resolució del conflicte polític i, finalment, que Catalunya obtingui un finançament "singular". Les dues primeres són assumibles per al PSC. En la tercera hi ha el conflicte. ERC ja ha deixat clar que no es conformarà amb un augment dels recursos per a les arques de la Generalitat, sinó que vol el concert basc. El nou sistema passa perquè la Generalitat tingui "la clau de la caixa", una condició difícil d’acceptar per als socialistes.

A part dels continguts, els republicans també volen que la negociació tingui gestos que contribueixin a acostar un acord. El primer, que els socialistes tornin a Ginebra per negociar cara a cara amb la secretària general, Marta Rovira. Ja ho van fer amb la negociació de la mesa del Parlament i ara volen que es repeteixi de nou. El segon és una mica més discursiu: "Que deixin de dir que l’última dècada ha sigut una dècada perduda", insisteixen les mateixes fonts. La dècada perduda va ser el mantra de Salvador Illa per desgastar ERC en campanya, però ara necessita el vot dels republicans.

Moment de convulsió

I per si no fos prou difícil visualitzar un acord, els republicans hauran de negociar amb el PSC mentre surfegen una crisi interna que ha dividit el partit entre els afins a la seva secretària general, Marta Rovira, i els propers al seu expresident, Oriol Junqueras. ¿Per què complica aquesta qüestió el pacte? Doncs perquè en un moment de convulsió és més difícil arribar a acords complexos amb rivals electorals. Un exdirigent ho resumeix així: "Hem tingut una patacada a les eleccions i ara és més fàcil voler reafirmar-nos com a partit que arriba a pactes".

El sentit comú diria que als republicans no els convé gens tornar a les urnes en un moment de debilitat, però el dilema és més complex. Hi ha sectors del partit que ja s’han mostrat obertament contraris a teixir pactes amb el PSC i que afirmen que és millor tornar a les urnes que fer president a Illa, tot i que això exposi el partit a un retrocés electoral. Un dels pols republicans reticent a pactar amb Illa és el mateix Palau de la Generalitat. Allà hi ha encara moltes ferides obertes per com els socialistes els van fer suar els dos últims pactes de pressupostos. El factor emocional també serà decisiu.

Votació dels militants

Més enllà de la crisi interna, hi ha un altre factor que dona imprevisibilitat al final de la negociació entre ERC i el PSC. Els republicans ja han decidit sotmetre la decisió final sobre la investidura d’Illa a una votació dels seus militants. Fa tan sols uns anys, els afiliats haurien respost massivament a la consigna que haguessin rebut del seu tàndem Junqueras-Rovira. Però ara aquest tàndem està trencat i, amb el partit en hores baixes, el resultat d’una consulta així és difícil de predir.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Fa tan sols dues setmanes, la federació d’ERC a Barcelona ja va assajar una consulta similar per decidir si firmaven un pacte amb el PSC a Barcelona per entrar en el govern municipal de Jaume Collboni. El resultat va ser el caos: la votació no es va poder celebrar per excés d’afluència de militants al local elegit, el de l’Orfeó Martinenc, a la Meridiana. Aquest excés d’aforament es va interpretar com una mobilització en massa dels partidaris de no pactar amb els socialistes.

Com que l’acord sembla complicat, els republicans també han començat a preparar-se per a la repetició electoral. L’objectiu és mirar de responsabilitzar el PSC i Junts d’una eventual tornada a les urnes el mes d’octubre. "Tenim la sensació que tant el PSC com Junts volen repetició", exposa una veu autoritzada de la direcció republicana. Si no hi ha acord i hi ha noves eleccions, s’obrirà la disputa de qui càrrega amb les conseqüències.