El PSC es bolca a aconseguir el sí per a Illa en dos mesos malgrat la crisi d’ERC

Queden cinc mesos per al congrés en el qual Oriol Junqueras vol tornar ungit com a president del partit, i aquesta setmana ha quedat clar que aquells que consideren que hauria de desistir de l’intent no donaran treva. Fins i tot quan els socialistes han començat a acceptar, tot i que sigui a nivell retòric, parlar de finançament "singular", s’han trobat amb una ERC més centrada en la seva particular batalla que a presumir que ara els vagin al darrere, en detriment de Junts, amb una de les seves principals carpetes en aquests últims mesos.

Lluita de poder

De manera que Illa assumeix que reunir els 68 vots necessaris per ser president serà difícil perquè no només depèn de l’oferta que puguin formalitzar els republicans, sinó de com es desenvolupa la lluita de poder al carrer Calàbria. Fins i tot en el cas hipotètic d’aconseguir el vistiplau de Marta Rovira, al capdavant de les decisions fins al congrés que ERC celebrarà el 30 de novembre, el risc estarà en el que decideixin les bases en una consulta. El fiasco del congrés de Barcelona en el qual s’havia de ratificar el pacte per entrar en el Govern de Jaume Collboni i que va ser suspès sense data perquè els militants van desbordar l’aforament previst ha sigut llegit com un avís a navegants entre les files socialistes.

Però, encara que s’acostin molts obstacles, l’ordre de la cúpula del PSC és esforçar-s’hi de valent. La concreció de l’oferta en matèria de finançament requereix temps, perquè es tracta d’una carpeta que Pedro Sánchez ja ha constatat que, a més del xoc amb la sortida del règim comú que reclamen els independentistes, aixeca també polseguera entre les seves pròpies files i entre les de la majoria que el sosté al Congrés. Al president del Govern li tocarà fer orfebreria tant interna com externa i calcular el moment oportú de les negociacions per posar a sobre de la taula la seva millora dels recursos per a Catalunya.

Llimar asprors

Mentre es llimen asprors en aquest flanc, Salvador Illa vol avançar en altres temes que no depenen de l’esfera estatal i en els quals considera que pot reforçar vincles amb ERC, com la defensa del català. De la mateixa manera que vol resoldre els obstacles –que considera menors i resolubles- amb els Comuns i que tenen a veure amb les polítiques de vivenda i amb la defensa de projectes com el Hard Rock a Tarragona i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Amb el grup presidit per Jéssica Albiach la interlocució és fluida i freqüent. El PSC negociarà, d’una banda, amb ERC, i, de l’altra, amb els Comuns, però l’objectiu final és acabar de tancar el pacte a tres amb independència de si la fórmula passa per un govern de coalició del qual els republicans ja han anticipat que no formaran part.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El temor del PSC és que tots els esforços acabin sent en va. Illa ha comunicat públicament que es veu capaç d’aconseguir la unió del cercle i que demanarà al president del Parlament, Josep Rull, presentar-se a la investidura quan hagi aconseguit la majoria perquè prosperi. Però no ha aclarit si farà el pas de postular-se igualment si la data límit del 26 d’agost s’acosta i l’acord no arriba. Tenint en compte que llavors la repetició electoral estaria més a prop que mai, el líder del PSC hauria de decidir si s’exposa a un intent fallit que serviria com a carta de presentació per als comicis que se celebrarien el 13 d’octubre, però que també hauria de suposar el retorn de Puigdemont, ja que va prometre que ho faria quan se celebrés un ple d’investidura, fos la seva o no, encara que no se li hagués aplicat l’amnistia.

Per ara, els socialistes miren d’esborrar del seu imaginari aquest supòsit. Sobretot perquè, malgrat que consideren que no serien els principals perjudicats en uns nous comicis en els quals creuen que hi hauria més polarització amb Junts, el gran risc que es correrà és que la suma amb ERC i amb els Comuns, que ja van patir una clatellada en les eleccions del 12 de maig, ja no sigui possible per formar majoria. I això complicaria molt més encara la governabilitat que amb l’actual repartiment d’escons al Parlament.