El Rei promet a Estònia defensar els països bàltics si Rússia els ataca

El 23 de juny és a Estònia un dels principals dies festius i familiars de l’any, com la Nit de Nadal i Nadal per als espanyols. Aquesta vegada, a més, ha caigut en diumenge, però cap de les dues circumstàncies va impedir que el president del país, Alar Karis, rebés Felip VI en una visita oficial. El Rei va arribar ahir al migdia al país, primera etapa de la seva gira bàltica, i va anar directe al Palau presidencial de Kadriorg per entrevistar-se amb Karis, amb qui també va visitar els militars espanyols del portaaeronaus Juan Carlos I, un vaixell de 232 metres de llarg en el que hi ha 1.100 efectius en aquests moments.

El Govern d’Estònia (que té la mida d’Aragó i 1,3 milions d’habitants) està molt agraït a Espanya per contribuir, a través de l’OTAN, en la seguretat d’aquesta exrepública soviètica que, com Lituània i Letònia, van entrar a l’Aliança i a la Unió Europea el 2004. Cap dels tres països té capacitat per assegurar la seva frontera oriental i els aliats fan torns per ajudar-los. La dissuasió és un dels objectius del desplegament internacional a la zona. Rússia es va annexionar Crimea el 2014 i el febrer del 2022 va envair Ucraïna, dos antecedents que fan témer el pitjor a aquests tres petits països que comparteixen frontera amb Vladímir Putin.

El Monarca es va referir, en el seu discurs del sopar, a l’espasa de Dàmocles amb la qual viuen des de fa dos anys Estònia, Lituània i Letònia. "Molts dels nostres ciutadans senten por pel seu futur", va dir Felip VI sobre la guerra que "s’està lliurant al cor d’Europa", Ucraïna. I va afegir que Espanya serà "un aliat ferm i fiable" per defensar-los si és necessari. El cap d’Estat té la més alta autoritat i responsabilitat sobre els exèrcits espanyols.

"Nosaltres entenem perfectament la greu preocupació que la invasió d’Ucraïna desperta en molts països d’Europa, particularment aquí, a la regió bàltica", va assenyalar. En total, gairebé 2.500 militars espanyols estan desplegats als tres països, una aposta per la seguretat oriental que, com ha dit més d’una vegada directament el president del Govern, Pedro Sánchez, es fa pensant també que Espanya espera el mateix compromís a la frontera sud si és necessari.

La presència de l’Executiu

El viatge del Monarca segueix avui a Lituània, on assistirà a una maniobra de protecció de l’espai aeri, i demà volarà fins a Letònia. A aquest país arribarà directament la ministra de Defensa, Margarita Robles. El cap d’Estat va iniciar ahir una gira de gran càrrega política sense l’acompanyament habitual d’un membre del Govern. No obstant, tot just aterrar a Estònia, el gabinet del Rei va rebre la trucada de la Moncloa per dir que Robles s’hi sumaria el tercer dia, l’últim. La rectificació va arribar després d’alguns titulars que remarcaven l’absència de l’Executiu.

El Govern espanyol, al principi, va descartar acompanyar el cap de l’Estat en aquest viatge i va decidir que hi anés només el Cap de l’Estat Major de la Defensa (Jemad), Teodoro López Calderón. No obstant això, una indisposició d’última hora va impedir viatjar al militar, de manera que, al final, qui va volar amb el Monarca a Estònia va ser Francisco Braco, comandament d’operacions a l’exterior.

Exercicis per estar preparats

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

El portaaeronaus Juan Carlos I, atracat a Tallinn, està participant aquest mes en el Baltops 2024, el principal exercici que l’OTAN desenvolupa al mar Bàltic. En total, en aquesta maniobra participen 9.000 efectius de 19 països aliats que estan embarcats en mig centenar de vaixells. L’objectiu de les maniobres d’aquest tipus és augmentar la coordinació entre tots els països per greixar bé les comunicacions i la manera d’actuar en cas que fos necessari.

En el seu discurs, Felip VI també va confirmar que Espanya tornarà a enviar pròximament (el 2023 ja hi va estar durant uns mesos) una bateria antiaèria, amb llançadors de míssils, connectada amb el centre de defensa de l’OTAN per participar en la protecció de la zona.