El Rei segella al Bàltic la promesa d’Espanya d’actuar davant un atac rus

Felip VI va tancar ahir la seva gira pels països bàltics, una regió en tensió per l’amenaça de Rússia. El cap d’Estat ha visitat en tres dies Estònia, Lituània i Letònia i als seus tres governs els ha garantit que Espanya els ajudarà si veuen la seva seguretat compromesa per una eventual agressió dels seus veïns russos. Això és el que recull l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) i aquests països, com Espanya, pertanyen a l’Aliança, però en aquest context d’inestabilitat dir-ho al territori afectat té un enorme valor polític.

El Rei, comandament suprem de les Forces Armades, va acabar el viatge a Riga (Letònia) amb una agenda gairebé calcada a la dels altres dos països veïns: entrevista amb el president i visita als militars espanyols desplegats a la zona. El president letó, Edgars Rinkevics, li va oferir un dinar al Castell de Riga en el qual el Rei va llegir un discurs de suport al seu Executiu. "Aquests temps estan sent desafiadors, però Letònia no està ni estarà sola", va destacar amb referència a un possible atac rus. "Els nostres països són membres de l’OTAN i és en aquest marc en què molts homes i dones de l’Exèrcit espanyol formen part de l’esforç conjunt per protegir Letònia i les fronteres comunes d’agressions externes", va afirmar en un altre moment de la seva al·locució.

Més de 4.000 espanyols

Espanya té més de 4.000 militars en el flanc est de l’OTAN (també compten Eslovàquia i Romania) participant en les tasques de protecció i dissuasió davant Rússia. El temor és que el règim de Putin, després de la primera (2014) i segona invasió d’Ucraïna (2022) pugui també ocupar alguna de les repúbliques bàltiques, frontereres amb el gegant euroasiàtic. Aquests tres territoris van patir al segle XX tres ocupacions: la dels soviètics (1940), els nazis (1941) i de nou els soviètics (1945). Letònia, Estònia i Lituània van recuperar finalment la seva independència el 1991.

En el discurs, Felip VI també va insistir que Espanya mantindrà el suport al Govern d’Ucraïna en la seva guerra contra Rússia tot el que sigui necessari i col·laborarà en la reconstrucció quan el conflicte acabi. El president letó va donar les gràcies al Monarca perquè els militars espanyols estiguin "salvaguardant" les seves fronteres. Rinkevics va destacar que els dos països s’"entenen" bé perquè tots dos són fronteres de la UE i l’OTAN. "Nosaltres la frontera est, vostès la marítima del sud […]. Els desafiaments a què fan front els nostres països són sorprenentment similars. Per tant, podem entendre’ns naturalment i beneficiar-nos de l’aprenentatge mutu", va declarar.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Rinkevics va acompanyar a la tarda Felip VI a la base d’Adazi, a 25 quilòmetres al nord-est de Riga. Allà hi ha 650 membres de l’Exèrcit de Terra. Espanya aporta a aquesta base carros de combat, vehicles de combat d’infanteria, obusos autopropulsats amb radar i el sistema de míssils terra-aire NASAMS.

A Adazi és on es va veure per primera vegada un ministre de l’Executiu acompanyant el Monarca en aquesta gira. Malgrat l’evident pes polític d’aquest viatge i al que és habitual, el Govern va decidir no enviar cap membre del Consell de Ministres amb Felip VI. Finalment va rectificar i la titular de Defensa, Margarita Robles, es va afegir a la visita a la base d’Adazi, les dues últimes hores i mitja d’aquest desplaçament de tres dies del Rei. Robles, que va evitar el contacte amb els periodistes, va ser l’encarregada de fer el brindis per Felip VI en el típic vi espanyol amb les tropes.