La falta d’acord aboca a dos mesos de paràlisi a Catalunya

Salvador Illa (PSC) parteix amb més opcions d’aconseguir el comandament de la Generalitat si aconsegueix el suport d’ERC i els Comuns, un pacte que transita per un possible acord que garanteixi un finançament "singular". Carles Puigdemont (Junts) impulsa la seva tornada pressionant el PSC perquè li faciliti la seva abstenció, una cosa descartada a l’haver quedat per darrere d’Illa i a set diputats de distància. Aquesta és la visió dels agents socials davant la incògnita d’una nova cita amb les urnes.

Els sindicats esperen intranquils.

Els sindicats estan intranquils. Veuen a l’abast de la mà un Govern "d’esquerres" presidit per Illa i que aglutinés el suport, des de dins o fora, d’ERC i Comuns. Una fórmula amb què esperen entendre’s i desplegar polítiques socials que s’endinsaran amb el que han anat pactant amb Aragonès. Per Comissions Obreres, "les condicions materials per a un acord d’esquerres ja existeixen, el problema està en la crisi interna d’ERC", analitza el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. Aquest líder sindical critica que cada dia que Catalunya segueix sense Govern retarda la capacitat política de traslladar la bonança que viu actualment la macroeconomia a la microeconomia de les famílies. I reclama ambició en polítiques de vivenda.

"Si hem d’esperar dos mesos però s’acaben posant d’acord, prefereixo esperar dos mesos", assegura Camil Rol, de la UGT. El dirigent sindical reclama al PSC, ERC i els Comuns que es posin d’acord i que facin del reforç dels serveis públics la seva causa comuna. No només revertint les retallades aplicades després de la crisi del 2008, sinó recuperant aquella dècada perduda i millorant la sanitat i l’educació públiques.

Les patronals no volen incertesa.

Les empreses adoren l’estabilitat i els seus representants patronals insten els partits amb possibilitats de governar a eliminar al més aviat possible la incertesa que genera la falta d’un Govern en actiu. I que descartin la possibilitat d’una repetició electoral si finalment no arriben a un acord.

Un Govern "fort, solvent i amb un projecte clar". Aquestes van ser les tres virtuts que Foment del Treball, l’organització presidida per Josep Sánchez Llibre, reclamen a qui aconsegueixi armar la majoria necessària per formar-lo. La històrica patronal va advocar ja des del dia després dels comicis per una fórmula "que sí o sí faciliti la vida de les empreses i que no es bloquegi en debats superats".

Pel president de Pimec, Antoni Cañete, "una repetició electoral seria un fracàs". Des de la patronal de les pimes reclamen un nou model de finançament que reconegui la seva singularitat i "sigui tractor per a Catalunya i bo per a Espanya".

Per la seva banda, Josep Santacreu, de la Cambra de Comerç, considera que la repetició electoral hauria de ser "l’últim dels escenaris". La seva petició essencial és l’estabilitat i un Govern que "lideri a llarg termini i amb visió de país una política econòmica ferma, que abordi reptes com el model de finançament, la transició energètica o la crisi de la vivenda".

La sanitat reclama recursos i acord polític.

Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), que durant els seus 10 anys en el càrrec ha vist passar cinc consellers de Salut (aviat sis) i 10 ministres de Sanitat, assegura: "El sistema no només necessita més recursos, sinó un gran acord polític entre Govern i oposició perquè, tot i que hi hagi impassos com el d’ara, es tiri endavant el gran procés de transformació que necessita el sistema". Hi coincideix Mònica Solanes, vicepresidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), que a més tem que aquesta paràlisi afecti el nou Pla d’Acció a l’Atenció Primària, impulsat des del Ministeri de Sanitat i que preveu incloure més formadors i tutors docents als CAPs.

Educació, a l’expectativa.

"Estem a l’expectativa però en relativa calma perquè tot s’ha anat treballant i tot està encarrilat", explica Iolanda Segura, d’Ustec, sindicat majoritari a l’escola pública, en al·lusió al fet que la maquinària de la Conselleria d’Educació funciona. Una altra cosa és la repetició electoral. "Esperem que la interinitat no s’allargui perquè és un factor d’inestabilitat. Tenir un conseller que hi és, però no hi és, no és sostenible", apunta.

El nou o la nova titular d’Educació té per davant una tasca ingent. El nou curs arrencarà amb plans pilot per millorar la comprensió lectora i les matemàtiques. Però caldrà veure com s’implementen, com s’estenen al conjunt de l’alumnat i què passa amb l’informe que va fer la comissió d’experts sobre PISA.

El tercer sector parla de "despropòsit".

Les entitats del tercer sector continuen enervades després de la convocatòria electoral que va deixar els pressupostos en l’aire. "Aquesta incertesa és un autèntic despropòsit. Està tot parat des de fa quatre mesos i tampoc sabem quan es reactivarà", es queixa Mariona Puigdellívol, directora d’ECAS. "És una agonia. Necessitem polítiques socials fortes perquè veiem diàriament situacions urgents que no poden esperar", continua dient Míriam Feu, des de Càritas. "No hem revertit l’època de les retallades per la inestabilitat i la poca vocació de permanència. Portem més de 10 anys de fre i paràlisi", critica Víctor Galmés, director de la federació Dincat. "Amb legislatures curtes, sense pressupostos i eleccions cada dos per tres és impossible fer front als enormes problemes socials, que requereixen pactes a llarg termini", insisteix Ferran Busquets, director d’Arrels. "La provisionalitat d’un Govern en funcions no permet prioritzar l’interès del menor", critiquen des del Casal dels Infants.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

La llista de mesures "necessàries" apuntades per les entitats socials és llarga. Puigdellívol esmenta la llei del sensellarisme, la del tercer sector, la de concertació social o la reforma de la renda garantida que estaven en tràmit al Parlament, així com la necessària actualització de la cartera de serveis socials, antiquada des de fa 15 anys. Posa èmfasi en l’etern problema de la vivenda i en la necessitat de canviar les ajudes socials per combatre la pobresa laboral. Entre els assumptes pendents, Galmés també apunta a l’informe de costos que s’havia de fer sobre els serveis a les persones amb discapacitat, l’augment del finançament, la normalització de la llar amb suports en la cartera de serveis, la reforma del Codi Civil per deixar de parlar de tuteles; coses que són una realitat en moltes altres comunitats. "Estem deixant d’estar a l’avantguarda", es queixa.

El Casal dels Infants demana de manera "urgent" mesures per ajudar les famílies més desfavorides, com l’estratègia de pobresa infantil, que no es pot aplicar. I l’Aliança contra la Pobresa Energètica insisteix que aquesta situació impedeix, també, negociar el pacte amb Naturgy i la resta d’elèctriques perquè les famílies més vulnerables no acumulin deutes estratosfèrics.