PSOE i PP acorden renovar el CGPJ després de cinc anys de bloqueig

Socialistes i populars es van comprometre de manera paral·lela a presentar una proposició de llei orgànica que "reforçarà la independència del Poder Judicial", així com a modificar l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal per reforçar la seva independència i acabar amb les "portes giratòries" entre judicatura i política. El text inclourà els termes per a la reforma que recomana la Comissió Europea en el seu informe sobre l’Estat de Dret relatiu a Espanya del 2022 i 2023. La reforma es presentarà en el mateix ple en què es procedeixi a l’elecció dels nous vocals. Així mateix, els equips negociadors van acordar nomenar com a nou magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías.

La proposició de llei es portarà al mateix ple del Congrés on es renovarà el CGPJ, segons fonts de Génova, amb el mandat d’encarregar als nous integrants del Consell la "redacció d’un projecte de llei que reformi el mètode d’elecció d’integrants en l’òrgan de govern dels jutges que tingui en compte les exigències de la Comissió Europea i les seves recomanacions sobre l’Estat de Dret als països membres". La renovació, per tant, es portarà a terme amb la llei vigent, com exigien els socialistes, i posteriorment s’abordarà la reforma de la llei. Fonts de la direcció socialista al·ludeixen que s’evitarà "qualsevol reforma de tipus corporatiu en l’elecció dels vocals que perpetués la majoria conservadora".

Segons els populars, el text de la modificació de la llei orgànica haurà d’incloure, "de manera expressa", un nou model de "participació directa" i de votació perquè els jutges puguin elegir els seus representants en el CGPJ. D’aquesta manera, totes les decisions hauran de ser adoptades per majoria reforçada. D’altra banda, el president del Tribunal Suprem serà elegit pels nous vocals del Consell amb un mínim de 12 vots a favor i sense candidats suggerits pels partits.

Des de Ferraz posen en valor que la nova norma exigirà que els nomenaments dels alts càrrecs judicials es facin basant-se en els mèrits i la trajectòria dels candidats, "com ha defensat el president del Govern". Un canvi pel qual entenen que es trauran incentius "per a nous bloquejos com el que ha mantingut la dreta durant més de 2.000 dies". D’altra banda, es reforçarà el règim d’incompatibilitats de jutges, magistrats i fiscals en els casos en què passin del servei actiu a l’exercici de càrrecs polítics.

El tancament del cicle electoral i l’ultimàtum de Pedro Sánchez per treure al CGPJ les competències en els nomenaments de la cúpula judicial si no es produïa un acord abans del juliol van accelerar les negociacions. Les converses es van desenvolupar amb discreció per evitar les pressions que en altres ocasions van fer descarrilar l’acord. Només quan el pacte va estar encarrilat es va anunciar una reunió a Brussel·les entre les dues delegacions i la vicepresidenta de la Comissió per lligar els últims serrells. Des de la capital comunitària s’havia exigit a les dues parts que presentessin una proposta conjunta com a requisit per celebrar la trobada.

Extremistes

Amb aquesta metodologia i la supervisió de la Comissió, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el vicesecretari del PP, Esteban González Pons, van tancar l’acord. El president del Govern, Pedro Sánchez, va aclarir poc després la seva agenda al cancel·lar una visita institucional prevista a Barcelona. Amb tot, fonts de la Moncloa deixaven en l’aire la possibilitat que el cap de l’Executiu ratifiqués el pacte amb el líder del PP.

Notícies relacionades

Illa anunciarà en els "pròxims dies" el pla de vivenda

Junqueras allarga la mà a altres candidatures

El principal temor dels socialistes era que el que denominen "sectors extremistes" del PP, forcessin Pons a aixecar-se de la taula. Aquesta vegada no va ser així i socialistes i populars van tancar el primer gran acord entre els dos partits des de l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern, el juny del 2018.

Per la seva banda, la vicepresidenta i comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová, va assenyalar: "Em sembla molt positiu aquest acord. Millora la situació del poder judicial a Espanya". Jourová va afegir: "Estic molt satisfeta que la Comissió els hagi pogut ajudar a trobar una solució. És fonamental tenir un poder judicial independent que funcioni bé. El poble espanyol ho mereix i espero que l’acord pugui servir d’inspiració per al futur en altres estats membre, si tinguessin dificultats d’aquest tipus", va assegurar.